Places per a la comunitat gitana

El Consell Interuniversitari de Catalunya ha aprovat recentment l’acord per incrementar l’accés d’estudiants del col·lectiu gitano als estudis oficials de grau de les universitats públiques catalanes i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. L’acord estableix que es reservarà una plaça a cada titulació per als estudiants d’aquesta comunitat que estiguin inclosos en qualsevol de les mesures vinculades amb els estudis postobligatoris del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Històricament les institucions catalanes han considerat com a objectius prioritaris la integració del poble romaní a Catalunya i el reconeixement dels valors i de la contribució que aquest col·lectiu ha tingut en la cultura de Catalunya. De fet, l’article 42.7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya indica que “els poders públics [...] han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble”.

Els primers contactes amb el poble gitano es remunten al 1988, un any després de la creació de l’Oficina de Preinscripció Universitària, per manifestar la predisposició a concretar accions relacionades amb l’accés a la universitat. Posteriorment, la Secretaria d’Universitats i Recerca ha participat en la instauració dels plans integrals del poble gitano (PIPG) a Catalunya aprovats pel govern de la Generalitat i vigents des del 2005. Més concretament, en el marc del II Pla Integral del Poble Gitano de Catalunya 2009-2013, l’Àrea de Suport a la Planificació, Anàlisi i Avaluació de la Secretaria d’Universitats i Recerca (ASPAAUR) va organitzar el 2010 una sessió monogràfica dedicada a universitats i recerca en què van participar, d’una banda, representants del govern i, de l’altra, institucions representatives del poble gitano, el Consell Assessor del Poble Gitano i altres associacions gitanes i progitanes de Catalunya.

El 2016, la Generalitat va aprovar la creació del Programa del Poble Gitano i de la Innovació Social, que, entre altres qüestions, s’encarrega d’implementar actuacions d’èxit en els àmbits d’educació, treball, cultura, justícia, salut, habitatge, interior, mitjans de comunicació, foment de l’associacionisme i ens locals. Cal dir que, encara que en les darreres dècades s’ha produït una lleugera millora en les condicions de vida del poble gitano, gràcies als esforços de les administracions públiques i del mateix poble gitano, la situació social i educativa d’aquest col·lectiu continua sent alarmant, ja que és un dels grups més vulnerables i amb més risc d’exclusió social i econòmica.

Si comparem la situació educativa en concret, el 64% d’alumnes gitanes i gitanos d’entre 16 i 24 anys no acaben els estudis obligatoris, davant del 13% del conjunt de l’alumnat. Pel que fa al percentatge de la població gitana que aconsegueix arribar a la universitat, oscil·la entre el 2,6% i l’1%, mentre que el 43% dels catalans i catalanes tenen estudis terciaris.

Actualment és vigent el IV Pla Integral del Poble Gitano 2017-2020, que té entre les seves finalitats l’increment del nombre d’estudiants gitanes i gitanos que cursen estudis postobligatoris i/o universitaris. És amb vista a assolir aquest objectiu que s’ha arribat a l’acord de la reserva de places, amb què es preveu fer un gran pas endavant a partir de la propera preinscripció universitària.

Els estudiants de la comunitat gitana vinculats a les mesures del IV PIPG 2017-2020 accediran, segons els estudis previs, a través de qualsevol de les vies oficials d’accés, com són: les proves d’accés a la universitat per a alumnat de batxillerat (PAU); les proves d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys (MG25) i de 45 anys (MG45); l’accés per a més grans de 40 anys mitjançant l’acreditació d’experiència laboral (MG40); l’accés per a persones titulades de cicles formatius de grau superior (CFGS), o l’accés per a persones que han iniciat estudis universitaris espanyols.