ara torno

Pobra santa Bàrbara

Els refranys més clàssics, que tan bé solen des­criure les situ­a­ci­ons de la vida, també poden que­dar des­fa­sats i superats per la rea­li­tat. Pen­sava en el que diu: recor­dar-se de santa Bàrbara quan trona. Però no. No s'ajusta a l'última rea­li­tat que estan esce­ni­fi­cant els nos­tres polítics, tant a escala esta­tal com a Cata­lu­nya. El que estan fent és recor­dar-se de santa Bàrbara quan ha tro­nat, ha plo­gut, ha tor­nat a tro­nar, ha nevat, ha tor­nat a ploure, ha tor­nat a tro­nar, ha fet vent, ha plo­gut altre cop i fins i tot hi ha hagut alguna ullada de sol i encara ha tor­nat a tro­nar. Esce­ni­fi­car la recerca d'un pacte d'estat o d'uni­tat, o com en vul­guin dir segons el lloc o el grau d'acord o des­a­cord, en el moment en què ho estan fent, a aques­tes altu­res de la pel·lícula sobre la crisi, és pura­ment i sim­ple­ment fer el ridícul, i a sobre fan veure que no se n'ado­nen i volen que ens ho cre­guem. Tres anys després d'una crisi tan galo­pant com evi­dent, que han pas­sat sense que ells hagin sabut ni què fer ni què dir, només posant algun pedaç o algun drap calent, men­tre les empre­ses han anat tan­cant i la llista de l'atur ha pujat fins als qua­tre mili­ons de tre­ba­lla­dors sense feina, tres anys que han pas­sat sense que ningú tingués capa­ci­tat ni volun­tat d'arri­bar a pac­tes d'uni­tat per fer front comú i tro­bar solu­ci­ons con­sen­su­a­des i ara ens vénen a refre­gar-nos pels mor­ros els esforços que fan tots per arri­bar a pac­tes que no són pos­si­bles, ja ho sabem, sem­pre per culpa dels altres. Ja sé que també hi ha un refrany que diu que val més tard que mai. I ja sé també que ningú té fórmu­les màgiques ni solu­ci­ons inequívoques per plan­tar cara a la crisi. Però quan els països que han tin­gut una certa capa­ci­tat de decisió ja comen­cen a sor­tir del pit­jor de la crisi, l'Estat espa­nyol vol fer un front comú, que a més sabem que no es farà, tam­poc a Cata­lu­nya. Igual com els sin­di­cats, mani­fes­tant-se ara con­tra la jubi­lació als 67 anys i havent callat amb els qua­tre mili­ons de deso­cu­pats. Entre tots, quan comen­cin a enten­dre que el que passa a Salt té a veure sobre­tot amb la misèria que ells matei­xos no saben com­ba­tre, santa Bàrbara ja no serà ni santa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.