LA GALERIA
Moby Disk: 25 anys
Sota la direcció de Pemi Planas, Moby Disk ha estat més que una botiga. Entre el 1996 i el 2003 va ser també un actiu segell discogràfic
Girona hauria d’estar orgullosa de ser una de les poques ciutats de Catalunya que encara té una botiga de discos en el seu centre urbà, concretament en plena rambla de la Llibertat. Estic parlant, evidentment, de Moby Disk Records , que la tardor vinent celebrarà el seu 25è aniversari, ja que va obrir les seves portes el 24 de novembre del 1993, no en la seva ubicació actual, sinó al passeig d’Olot, a prop del pont del Dimoni. Després es va traslladar a la cèntrica plaça del Vi (1997-2012) i més tard es va endinsar en el Barri Vell, per establir-se en el carrer de la Barca (2012-2014). Sota la direcció de Pemi Planas, Moby Disk ha estat sempre més que una botiga: s’hi han fet actuacions de petit format, exposicions, presentacions i altres activitats diverses. Als pocs mesos d’obrir la botiga i en plena explosió de l’indie estatal, Planas va posar en marxa al Blau de Banyoles el cicle Sonic, pel qual van passar Australian Blonde, Los Planetas, Penelope Trip, Pleasure Fuckers, La Secta, Parkinson DC, Penguin Village, etc. Posteriorment, també va organitzar en altres escenaris de les comarques gironines concerts internacionals, triats sempre amb passió de fan: Luna, The Chameleons, Evan Dando, Piano Magic, Gluecifer, Diamond Dogs, Steve Wynn i fins i tot Jamiroquai quan semblava que la banda del banyut Jay Kay es menjaria el món.
Moby Disk Records va ser també, entre el 1996 i el 2003, un actiu segell discogràfic, que va donar sortida a alguns dels grups més interessants del panorama musical gironí en aquells moments: la seva primera referència va ser No one scapes time, el debut de Passion Fish, grup de hardcore melòdic que va publicar els seus tres discos amb Moby Disk. També va treure a la llum els dos primers discos del memorable duet banyolí Fang, format per Jaume Garcia i Mariona Aupí (My weakpoint i My black dress), i els dos discos de Psychoine (Vanity i Shades), un altre grup que s’ha de reivindicar, on van coincidir el talent de Jose Domingo, Lluís Costa (Barri Baix), Txutxi Izquierdo (The Lazy Sundays) i Juanra Rodríguez (Crit de Boc). El catàleg de Moby Disk Records també va incloure discos de La Suite Mosquito, Virtual Noise, Not Lasting –amb el futur Xebi SF com a guitarrista–, Gazpacho, Moriarty, l’alemany Markus Rill i The Real Van Gogh, el projecte electrònic de Joan Malé. Molta feina feta, en 25 anys.
