Full de ruta
Com sempre, l’Onze hi serem
En la pròxima Diada serem a Barcelona amb la mateixa il·lusió i determinació de sempre, malgrat les baralles internes i els desenganys
L’11 de setembre vinent serem a la Diagonal, naturalment, com l’any passat vam ser al carrer Aragó, fa dos anys a Salt o en farà tres a la Meridiana. Amb les mateixes raons que l’any 2014 vam contribuir a fer la V gegantina a la Gran Via o el 2013 vam donar-nos les mans a la plaça de la Catedral de Girona en la memorable Via Catalana que va unir el país de Vinaròs al Pertús. Amb les mateixes ganes d’independència i de fer república amb què vam viatjar a Barcelona per participar en la gegantina manifestació de Barcelona de l’any 2012 i amb el mateix esperit amb què l’any 2010 vam desbordar govern i organització en la multitudinària marxa per la sentència de l’Estatut.
A il·lusió i determinació no ens guanya ningú, malgrat els desenganys, les promeses incomplertes, les baralles de partit o els errors estratègics. Només faltaria! Fa molt temps que sabem que aquest és un procés llarg i que hi hauria alts i baixos, alegries i decepcions, herois i traïdors. Tot allò inherent a la condició humana. També que l’Estat no dubtaria a utilitzar la repressió i tots els seus mitjans a l’abast per frenar-nos, com finalment ha fet, posant gent innocent a la presó i perseguint activistes i càrrecs públics en comptes de fer prevaldre la democràcia.
Hem fet un camí llarg, però l’objectiu és molt difícil i complicat. Potser alguns es van pensar, i fins i tot creure, que seria fàcil i van menysvalorar la capacitat de reacció de l’Estat que tenim al davant. Les dificultats, però, en comptes de debilitar-nos, haurien d’enfortir-nos. No és moment de dubtar sobre les mobilitzacions. Cal ser-hi a totes. Aquest dissabte vinent, per la Diada i les vegades que faci falta. Pacífics, com sempre.
Desànim? Si és així, penseu per un moment en aquells que fa anys que lluiten. Ells hi seran segur, no en tinc cap dubte. Com hi han sigut cada any, fins i tot quan la majoria era a la platja. Desànim? Penseu en els presos i en l’enorme sacrifici personal i familiar que estan fent pel país. Segur que els dubtes se us acabaran ben ràpid.
