Opinió

De reüll

Un home tan normal

Què en volen saber de dones i nenes violades per proxenetes i ‘puteros’?

Ho explica una amiga que esmorza en un bar a prop de la feina. Damunt del taulell, un anunci fastigós li crida l’atenció. Estranyada, pregunta al propietari, a qui coneix de fa anys, i aquest se la mira tan sorprès com ella. “M’és igual una casa de nenes que una estampa de la Verge, hi poso el que em deixen els clients, no en facis cas”, li diu. L’amiga paga i marxa. No ha tornat mai més a l’establiment d’aquell home que semblava tan normal. I ho deu ser, de normal, aquest home, el que pensa –i el que probablement fa–, com normals deuen ser d’altres com ell que engreixen en l’anonimat les estadístiques d’una pràctica amb nom inequívoc: explotació sexual, una forma moderna d’esclavitud combatuda amb minsos resultats pels organismes internacionals. Però què en saben ells –o volen saber–, del tràfic d’éssers humans, de dones i nenes enganyades i abusades per proxenetes i puteros, de la seva por, indefensió, vulnerabilitat, d’un lucratiu negoci que mou a l’Estat 5 milions d’euros al dia? Res, no els vinguis amb històries, no tenen cap culpa de com funciona el món! Ells ja s’ho troben fet, només han de buscar el local més avinent o la cadira i el para-sol a peu de l’N-II. Són persones normals, que abonen un servei que han consumit i després caminen tranquil·les pel carrer, al nostre costat, sota l’ombra, defugint la calor. (Dedicat a la meva amiga i a tots els homes i dones que no toleren la normalització hipòcrita d’aquesta violència).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.