Opinió

De reüll

I si fos ella, o ell, o...?

N’hi ha que gaudeixen envestint la resta fins a apartar-los del camí

I si fos ella? Fa uns segons la dona de l’anunci trobava una boníssima notícia que aquest any tan sols una persona perdés la vida en un accident de trànsit. Ara, la pregunta la trasbalsa fins al punt de les llàgrimes perquè comprèn que ella és la seva filla. “A la carretera, víctimes zero”pretén el Servei Català de Trànsit. Bona campanya: per a algú sempre és ella, ell, ells o elles els que un mal dia no tornen a casa i l’empatia ajuda a conscienciar sobre una tragèdia evitable en molts casos. L’estadística és descoratjadora respecte a l’increment del nombre de morts. Carreteres en mal estat, WhatsApp, drogues i alcohol al volant, retallades polítiques... són factors determinants de responsabilitats sobre els quals cal incidir. Però el cotxe és més que una màquina funcional, ha tingut i té un rol simbòlic com a expressió d’estatus –va ser un privilegi de velocitat per als rics–, de distinció –Sinatra: “Si vols ser algú condueix un Ferrari, si ja ets algú condueixes un Lamborghini”–, de socialització en llibertat –On the road, generació beat i tot el que vindria després– i de poder associat al seu cost i mida. Damunt d’un quatre rodes ens presentem i representem, res a dir, cada u amb la imatge que més l’identifiqui. El problema és que hi ha espècimens que gaudeixen envestint la resta per apartar-los del camí, literalment i metafòrica. A quina meta es dirigeixen? Què necessiten demostrar? Menen el seu domini fins a la tomba, però de passada se l’emporten a ell, a ella...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.