opinió

Salt: una realitat i moltes notícies

Cal donar una resposta responsable, assossegada i plural

Una vella dita del món periodístic diu: «No dei­xis que la rea­li­tat t'espat­lli un bon titu­lar.» Quan par­lem de ter­res llu­nya­nes pot­ser mai tin­drem forma d'esbri­nar quina és aquesta rea­li­tat, però quan el titu­lar fa referència al que passa a sota de casa teva només cal treure el cap per la fines­tra per ado­nar-te del que real­ment està pas­sant.

Dijous pas­sat vaig sor­tit a fer un volt per Tor­res i Bages i Àngel Gui­merà per­se­guint la sirena d'un cotxe de bom­bers que va pas­sar a tota velo­ci­tat per la ronda Marquès de Camps; tot i que m'espe­rava el pit­jor, als car­rers hi havia el bullici habi­tual, encara que en l'ambi­ent es res­pi­rava una estra­nya sen­sació difícil de defi­nir, i la gent cami­nava amb un gest a la cara mig de por mig d'incre­du­li­tat. No vaig tro­bar res fora del que és habi­tual, la bar­reja de per­so­nes era abso­luta, gent d'ambdós sexes, de totes les edats i de diver­ses naci­o­na­li­tats s'encre­ua­ven amb car­rets de la com­pra, cot­xets amb mai­nada, soli­ta­ris, en pare­lla o en petits grups. Per un moment em va fer la sen­sació que, ficada tota la huma­ni­tat en una immensa saca, algú n'havia tret diver­ses dot­ze­nes a l'atzar i els havia col·locat davant meu.

El dia abans, la Salama i les seves ami­gues em comen­ta­ven que havien començat a tenir por de sor­tir al car­rer: tot i que reco­nei­xien que no havien per­ce­but ges­tos, mira­des o comen­ta­ris de menys­preu per la seva evi­dent estètica musul­mana, elles també per­ce­bien aque­lla sen­sació estra­nya difícil de defi­nir.

A la plaça de la Lli­ber­tat em vaig tro­bar en Moha i els seus col·legues; riuen resig­nats i es quei­xen del tracte que en els dar­rers dies han rebut dels Mos­sos. Els escor­co­llen de manera sis­temàtica i repe­ti­tiva. «Si fos­sin edu­cats, em dei­xa­ria escor­co­llar cent vega­des, però només fan que insul­tar-nos i donar-nos empen­tes perquè som mar­ro­quins», va dir. Cre­iem que a tot ple­gat cal donar-hi una res­posta assos­se­gada, res­pon­sa­ble i plu­ral, i hem acor­dat posar-nos-hi.

És inne­ga­ble que la situ­ació a Salt és tensa i deli­cada, i per això cal denun­ciar l'acti­tud abso­lu­ta­ment irres­pon­sa­ble d'aquells que volen cana­lit­zar el des­con­ten­ta­ment dels ciu­ta­dans per treure'n ren­di­ment polític, o aque­lles ins­ti­tu­ci­ons com ara els Mos­sos d'Esqua­dra que amb la seva acti­tud no for­men part de la solució sinó del pro­blema.

Si entre totes i tots no som capaços de situar-nos i redreçar la situ­ació, pot­ser cal­dran molts més cot­xes de bom­bers com aquell del qual, afor­tu­na­da­ment, vaig per­dre la pista aque­lla tarda.

(*) Res­pon­sa­ble de política sin­di­cal d'EUiA de Salt



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.