I Forn i Trapero hi van ser

No els devia agra­dar. Però final­ment va ser com si l’excon­se­ller Joa­quim Forn hi hagués estat. Ja ho sé, que ell no hi era; però hi havia la seva dona, la Laura Mas­vi­dal, que el pre­si­dent Torra no només la va incloure a la comi­tiva d’auto­ri­tats –i al seu cos­tat–, sinó que la va pre­sen­tar al rei Felip VI, a la reina Letícia, i al pre­si­dent del TC, Car­los Les­mes, com “la dona de Joa­quim Forn”. Com si hi fos. No volíeu que hi fos, Forn? Doncs com si hi fos, venien a dir-los. Perquè ahir, en aquest acte ins­ti­tu­ci­o­nal que es va fer a la plaça de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona en memòria de les vícti­mes del 17-A (i que, tot sigui dit, jo vaig tro­bar una mica insípid i sense encant), Forn, que era con­se­ller d’Inte­rior en el moment dels fets, es merei­xia ser-hi. Costa d’enten­dre que les dues per­so­nes que fa un any van donar la cara un cop rere l’altre apa­rei­xent en directe a les tele­vi­si­ons d’arreu del món –el con­se­ller Joa­quim Forn i, sobre­tot, l’exma­jor dels Mos­sos Josep Lluís Tra­pero– ahir no hi fos­sin. L’un, perquè està paint en soli­tari el seu pro­ces­sa­ment per sedició i orga­nit­zació cri­mi­nal (quina bes­ti­esa!) i l’altre, perquè és a presó. Les dues per­so­nes que més feli­ci­ta­ci­ons van rebre en aquell moment, ahir no hi eren. Però com si hi fos­sin. Torra, que les va citar en el seu dis­curs, i Laura Mas­vi­dal, es van encar­re­gar que hi fos­sin. Forn no era a l’acte ins­ti­tu­ci­o­nal (que curiós, que el silenci de res­pecte ahir només el tren­ques­sin els crits de Viva el rey!), però va ser com si hi hagués estat. I no només hi va ser sinó que hi va dir la seva. En boca de Torra, de Mas­vi­dal i d’ell mateix quan, en una entre­vista a TV3, va dir el que va dir: “El reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal de la feina dels Mos­sos després de l’atemp­tat no va agra­dar a l’Estat, que havia tin­gut un paper secun­dari en l’ope­ració poli­cial.” Forn no era a l’acte (que mal edu­cats, no, aquests que cada cop que par­lava Gemma Nierga li ana­ven dient En cas­te­llano! En cas­te­llano!?), però com si hi fos. I sense mos­se­gar-se la llen­gua: “Hem de ser més exi­gents per conèixer la relació de l’imam i el CNI; aquest és un punt clau”, va dei­xar anar a TV3. Com si hi fos. Com si hi hagués estat.