Opinió

Full de ruta

L’ordre diví i l’unionisme

Com ara a Catalunya, a Suïssa, fa menys de 50 anys encara calia gran coratge i molta desobediència a l’ordre establert, que no permetia votar a les dones

A Vimbodí i Poblet tenim l’honor de ser un dels municipis més petits del país que encara té sala per al setè art. I la canícula estiuenca fa el cine molt recomanable com a refugi –ara que s’ha instal·lat l’aire condicionat–. Així que vaig aprofitar per veure la darrera obra de Petra Biondina Volpe, El orden divino. Una pel·lícula que si bé no té res d’especial des del punt de vista cinematogràfic, ho té tot d’interessant pel contingut argumental, basat en la conquesta del dret de vot de les dones a Suïssa. Un tema que no va obligar l’equip de rodatge a fer grans tasques d’ambientació, ja que el sufragi femení es va aprovar a Suïssa el 7 de febrer del 1971 i es va fer efectiu el 16 de març. Això en l’àmbit federal perquè en algunes eleccions cantonals les dones no van poder votar fins al 1990. Sí, sí, no m’erro en les dates. El orden divino és especialment recomanable per a aquells que neguen el dret de vot per l’autodeterminació als catalans i asseguren que en un país de l’Europa occidental no té lloc la lluita per un dret fonamental. Doncs a Suïssa, al cor de l’Europa democràtica i civilitzada, fa menys de 50 anys encara calia gran coratge i molta desobediència a l’ordre establert, és a dir a l’ordre diví sobre el qual es basava el poder dels homes sobre les dones. Alguns dels que arrenquen llaços grocs per carrers i places es trobaran molt identificats amb els homes del poble suís del film que, enfurismats, arrenquen la propaganda sufragista que un grup de dones valentes comencen a penjar, les sotmeten a befa i humiliació, i quan no les poden vèncer passen a l’amenaça i l’agressió. I també amb el fet que algunes dones feien campanya contra el seu propi dret al vot, igual que alguns catalans rebutgen el seu propi dret a decidir. I és que l’ordre diví, ara i aquí, és el de la sacrosanta unitat d’Espanya. Però no crec que faci spoiler si avanço que la pel·lícula mostra que les lluites pels drets fonamentals són molt actuals, però sempre llargues, dures i amb alts i baixos. Això sí, acaben reeixint.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia