A la tres
Fal·làcia integradora
“La integració s’ha de basar en l’acceptació i defensa de valors compartits i no de signes identitaris
Un any després del 17-A la pregunta recurrent ha tornat a ser dies enrere com és possible que els joves de Ripoll d’origen musulmà poguessin cometre els brutals atemptats si estaven integrats perquè duien vestimenta occidental, jugaven a futbol, estaven criats en una petita ciutat i parlaven perfectament català. Des del meu punt de vista, aquesta interpel·lació inclou una xenofòbia latent que ve a indicar que vestir amb gel·laba, visitar la mesquita o parlar àrab és més propici per cometre atemptats. I també una fal·làcia que pressuposa que la integració implica portar texans, jugar a futbol, anar al bar de la plaça i parlar català. Al meu entendre, aquesta és una visió nacionalista i etnocèntrica que caldria corregir. El que hauria de definir el grau d’integració en una societat hauria de ser la major o menor adaptació de les persones a un marc de convivència i valors acordats majoritàriament entre tota la comunitat. Valors com ara el respecte als drets de les persones, la col·lectivitat, la democràcia, la pau i el rebuig a la violència. Per exemple, considero molt poc integrats en una societat catalana de tolerància alguns catalans de tota la vida que són maltractadors de les seves parelles. Exactament igual de poc integrats que un maltractador immigrant. Com tampoc crec que es puguin considerar integrats alguns individus que malgrat dominar el català fomenten el feixisme unionista als nostres carrers amb violència i intolerància. Ni aquells que amb vestits de tall anglès i amb reconeguts cognoms catalans s’han dedicat a la corrupció política o han arruïnat vides amb les preferents bancàries. Els terroristes són els únics culpables de les seves atrocitats. Però per lluitar contra la radicalització per part d’una ideologia feixista com la de l’ISIS ens hem de desfer de la visió nacionalista d’integració. I veure que el català o la catalana integrats no són aquells que conreen els signes identitaris tradicionals, sinó qui accepta i defensa els valors compartits de la nostra societat de pluralitat, convivència i respecte, tingui la identitat que tingui.
