LA GALERIA
No aniré al Visa
A Perpinyà hi ha una mostra alternativa al Visa que explica l’1 d’octubre i el procés català amb 155 imatges de 40 professionals
Aquest any trencaré una tradició que segueixo des de fa uns quants anys. No aniré al Visa pour l’Image. El festival de fotoperiodisme de Perpinyà m’ha decebut enormement en aplicar criteris poc objectius i gens professionals.
La direcció del festival ha decidit que en aquesta edició no hi haurà cap exposició dedicada ni a l’1 d’octubre ni al procés català. Els arguments del director de la mostra, Jean-François Leroy, són molt poc convincents; justifica l’absència d’una mostra específica sobre el procés català dient que no ha trobat cap treball amb la “qualitat suficient”, i que la temàtica –que ha omplert portades arreu del món–, segons ell, és “poc interessant”, cosa que suposa un insult per als fotoperiodistes i fotògrafs catalans i estrangers que han publicat imatges extraordinàries i de gran qualitat –que tots hem vist– tant de l’1 d’octubre com de diferents moments de tot el procés independentista. Una excusa de mal pagador, la de Leroy, per no mostrar la seva incapacitat o manca de voluntat per trobar aquestes imatges i els professionals que les han captat.
Si van a Perpinyà, aquests dies, veuran que fora de les exposicions del festival Visa pour l’Image (que no aniré a veure) hi ha una mostra paral·lela que ha estat possible gràcies a una quarantena de fotoperiodistes que han aportat els seus treballs sobre el que va passar a Catalunya fa un any. Es tracta d’una mostra alternativa que ho explica tot amb 155 imatges. Aquestes fotografies que van il·lustrar el procés s’exposen en sis espais de Perpinyà: l’editorial Trabucaire, el bar Escalibar 25, la sala d’exposicions Chaman’Art12, la Brasseria del Castellet, Sant Vicenç i el Casal de Perpinyà.
Sincerament, no cal que es quedin a Perpinyà a veure cap més exposició, perquè els asseguro que hi ha mostres de fotoperiodisme de molt nivell també a l’Empordà, com la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs que es pot veure a Palafrugell, fins al 4 d’octubre, i que val molt la pena; allà hi podran veure treballs de Henri Cartier-Bresson, Xavier Miserachs, Atín Aya, Samuel Aranda, Sandra Balsells, Lorenzo Meloni, Maria Contreras Coll, Joan Alvado, Joan Ferrer, Josep Esquirol i Miquel Dewever-Plana, repartits en sis espais.
Facin-me cas, i aquest any, deixin monsieur Leroy amb les seves fotos de sang i fetge.
