Keep calm
Malpensat
Recordo que ens els pitjors anys de la crisi econòmica, passava a les hortes tan públiques com privades. Es donaven els furts.
Me’n vaig adonar l’altre dia que vaig tornar anar a córrer després d’uns mesos de no fer-ho. El perímetre que envolta el camp de pomes que em trobo a mig camí està tot encerclat per una tanca electrificada. Fa uns mesos, la tanca no hi era. El motiu me’l puc imaginar però no l’he pogut corroborar. Al capdavall del camp hi havia un pas obert, sense tanca, on un camió carregava palets de caixes d’aquesta fruita. Al peu del tràiler, hi havia dos homes, dos operaris, que treballaven sense encantar-se. M’hauria agradat trobar-hi l’amo –que a més de pomeres també té pereres– per poder-li preguntar si aquella tanca era una mesura dissuasiva per evitar robatoris. I suposo que amb un posat greu m’hauria reconegut que havia hagut de fer una inversió –com si no tinguessin prou despeses– per tancar tota la parcel·la perquè un dia –o una nit– li van robar gairebé mitja collita. I jo pensaria: “No sé pas on anirem a parar!” Recordo que ens els pitjors anys de la crisi econòmica, passava a les hortes tan públiques com privades. Es donaven furts de fruites i verdures. Sense anar gaire lluny, els horts de Besalú, que estan a tocar del passeig fluvial, el meu pare hi menava un tros. Tant ell com d’altres eren víctimes cada dos per tres d’aquest mena de robatoris. Si fos el cas, el del camp de les pomes, però, deuria ser un robatori més organitzat perquè l’extensió de terreny és enorme i, per tant, no és pas que siguis un simple passavolant que t’enamores d’uns fruits ufanosos, no. Hi deuria haver tota una infraestructura. La sola idea que sigui pels robatoris que s’ha de fer aquesta inversió en seguretat, em fa pensar una altra cosa. Que els pagesos i hortolans que abans gairebé mai havien de patir pels seus conreus més enllà d’una pedregada o una glaçada –o d’un porc senglar–, d’un temps cap aquí han de protegir les seves terres de les urpes d’uns altres depredadors més temuts: els homes. Dec ser molt il·lús per preguntar-me: ”Què ens està passant?” O això, o és que m’he muntat una història al meu cap perquè soc un malpensat.
