De reüll
Nòmada apassionada
Isabelle Eberhardt bevia i resava amb la mateixa convicció
La suïssa Ella Maillart va ser, el 1924, la primera dona a participar en una prova de vela als Jocs Olímpics. Després va recórrer l’Àsia de punta a punta i en va deixar constància per escrit. Alguns d’aquest viatges els va fer amb una altra suïssa, Annemarie Schwarzenbach, la viatgera més trista del món. “L’àngel devastat”, que li deia Thomas Mann.
Però ambdues tenien com antecessora una tercera suïssa rebel, Isabelle Eberhardt, que va viure només 27 anys. Filla il·legítima de mare noble del Bàltic i d’un sacerdot anarquista, va triar l’Algèria francesa del tombant de segle com a base per explorar el Sàhara. Eberhardt va vestir-se de cavaller àrab, va convertir-se a l’islam i va entrar en una comunitat sufí. Resava i bevia amb la mateixa convicció. Es va casar amb un soldat algerià, va morir en una inundació i la van enterrar sota els preceptes islàmics.
El desassossec i la provisionalitat amb què vivia mesclats amb al delit per anar al desert a la recerca de calma i aventures es destil·len a Diarios de una nómada apasionada (La Línea del Horizonte). Un dietari fresc de pedaços intensos sobre una vida de novel·la que vessa espontaneïtat i melancolia, trenca prejudicis i captura instants orientals amb exaltació encomanadissa. “Tot viatge, fins i tot a les regions més freqüentades i més conegudes, és una exploració”, deia Eberhardt. Perquè el món és ple d’aventures i només cal anar-les a buscar.
