Opinió

De reüll

Raó per a l’esperança

Paraules que desvetllen la consciència crítica i ens mouen a actuar

Oriol Amorós, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, s’aixeca de la cadira per projectar la veu a la sala i diu, un punt sorneguer, que no està disposat a cridar i això és d’agrair en temps de fogositats vanes. Tampoc fa falta perquè el que exposa té prou contingut per mantenir l’atenció de l’audiència. Ens presenta persones perseguides per la guerra de les armes i de l’empobriment que també mata, quina és la línia que les separa? Parla d’una Europa en crisi d’acollida, agitada per corrents xenòfobs que condicionen relats i marquen polítiques: No, els nouvinguts no són els que porten la precarietat laboral o les retallades en salut i educació. Explica que el govern està desbordat per l’augment de menors no acompanyats que necessiten més que un sostre i un llit per no perdre’s en zona fosca de rebuig i patiments. I quan algú pregunta per les adolescents que no figuren en les estadístiques plana l’ombra del tràfic de dones per a l’explotació sexual. Qüestions que no ens són alienes, els mitjans n’informen i n’ofereixen imatges, per això commou encara més el trasbals ben visible en el rostre de la majoria dels assistents que entre la indignació i l’esperit solidari s’animen a actuar. Paraules que desvetllen la consciència crítica, una raó per a l’esperança. (Primer sopar/tertúlia sobre temàtiques socials organitzat per la Càtedra de Responsabilitat Social de la UdG i la Federació Catalana de Voluntariat).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.