Opinió

De reüll

Ens estan matant

Un fracàs de la justícia? És obvi que hi ha errors fatals en valorar els riscos

Ja et pots anar acomiadant de les nenes. Et quedaràs sola. Destruiré el que més estimes.” Declaració d’intencions inequívoca que una jutgessa de Castelló experta en violència de gènere no troba fiable per protegir una mare i les filles de les amenaces del pare de les criatures. Les dues nenes de dos i sis anys ja no hi són. A Bilbao una dona demana ordre d’allunyament del seu marit, a qui ha denunciat per maltractament, i li és denegada: quina falta li fa si ella, ben espantada, té previst canviar de domicili? Ell la degolla davant les filles de dos i quatre anys. A Sant Joan les Fonts, l’home, aquest sí amb ordre d’allunyament, dispara contra la seva parella i l’atropella. Amb 200 litres de gasolina al garatge, ja havia avisat que cremaria la casa i tota la família. A Sabadell un pare estimba el cotxe amb el seu fill de nou anys. A Roquetas de Mar el cadàver de la víctima apareix a les escombraries... Diguem-ho clar: ens estan matant i estan matant els nostres fills, i no sembla que hi hagi llei, ni denúncies, ni mesures eficaces per evitar els crims masclistes in crescendo. Un fracàs de la justícia? És produeixen errors fatals en la valoració dels riscos, és obvi. Preguntem-nos també què i a qui empara una societat a la qual li costa tant creure’s una dona agredida. O de què es vengen els suïcides assassins (millor dit, els assassins suïcides, que l’ordre afecta el resultat). “Si et deixo hi haurà un bany de sang”? No volem pagar aquest preu per la nostra llibertat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.