Opinió

De reüll

La terra i la Bíblia

“No siguis lladre, no siguis mentider, no siguis gandul”

No m’agraden les pàtries i encara menys la seva vetusta i carrinclona exaltació que ens transporta –manllevant una frase de Grouxo– des del no res fins als cims més alts de la misèria; uns cims que, proves ens en dona la història, mai no són inofensius. Parlant de misèria, hi ha un mascle alfa contemporani que, malgrat la seva quasi mil·lennista condició (així es qualifica), deu sentir-se guanyador i deutor d’èpiques del passat perquè pregona gloriosos descobriments i conquestes de nous mons com el moment més brillant de tota la humanitat, ja que abans “ningú no havia portat la cultura, la història i la religió a tants llocs a la vegada”. Ha fet parlar, que és el que buscava. Deixem que el contesti l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano: “Van arribar. Ells tenien la Bíblia i nosaltres, la terra. Ens van dir: tanqueu els ulls i reseu. Quan vam obrir els ulls, ells tenien la terra i nosaltres, la Bíblia.” Ras i curt, l’autor de Las venas abiertas de América Latina i de la trilogia Memoria del fuego, del qual sí que val la pena escriure el seu nom amb orgull, traça el relat del saqueig econòmic i humà d’un continent on abans que hi arribessin homes amb pèl al pit ja s’havia descobert l’astronomia, les matemàtiques, l’agricultura, l’arquitectura, l’escriptura, la medicina i la decència. Codi moral dels inques: “Ama sua, ama llulla, ama quella...” (“No siguis lladre, no siguis mentider, no siguis gandul...”) Alguna cosa per aprendre? Continuarà...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.