Talls de llum

Mentre costegen la il·luminació de Nadal, una de les més grans exhibicions de mal gust a la via pública, els ajuntaments (com altres institucions públiques) se’n desentenen o, en tot cas, no ajuden prou les persones a les quals se’ls talla el subministrament de la llum (o del gas i de l’aigua, si és que encara tenen casa i, així doncs, poden pagar el lloguer o la hipoteca) per manca de recursos agreujats pel fet que les tarifes elèctriques, i totes les altres, van pujant de manera escandalosa.

D’això que fins ara he escrit alguns (i sembla que cada cop són més) en diran demagògia d’esquerres. També prolifera la idea que parlar de la immoralitat del capitalisme és una mostra de superioritat moral. Tant és. Continuarem dient que és un fracàs, si no és una connivència, del poder polític, i així de les institucions públiques, la seva incapacitat per frenar la manca d’escrúpols i la voracitat del gran poder econòmic. Ens referirem a un cas concret i pròxim. Des de fa molts dies, els veïns del barri gironí de la Font de la Pólvora són víctimes d’una prova pilot d’Endesa per detectar-ne uns pocs que “punxen” la llum, cosa que, si en sabéssim, potser hauríem de fer tots per protestar contra les tarifes abusives i la crueltat de les companyies elèctriques amb els més pobres. De quina manera són víctimes? Ho poden imaginar, si és que no ho saben: cada dos per tres pateixen talls de llum. En la mesura que només ha fet una declaració de bones intencions sense arribar a protegir 1.800 ciutadans d’aquest abús, el govern municipal de Girona consent que una multinacional privi un munt de persones d’un dret fonamental que, a més, paguen caríssim. Endesa ho fa amb tota impunitat en un barri habitat per persones sense poder que, evidentment, no només es queden a les fosques, sinó que pateixen fred i molts altres inconvenients, que en alguns casos extrems posen en perill la seva vida. A les xarxes socials, l’exregidora gironina Isabel Salamaña ha explicat aquest cas: una nena ha de ser alimentada per sonda, però la família no pot bullir els estris ni triturar el menjar i conservar-lo a la nevera; la resposta d’Endesa dona la mesura del seu cinisme: “Si està malalta que la duguin a l’hospital.” Com diu Salamaña i Amèlia Barbero, una altra exregidora, d’això se’n diu “violència social”.