De reüll
Amb un pa sota el braç
L’envelliment de la població debilita la capacitat de crear riquesa i benestar
El 2018 van ser la Raisa Ioana, a Barcelona; l’Oyane, a Tarragona; en Siraj, a Palamós, i en Pep, a Lleida, els primers catalans de l’any, títol que aviat altres nadons ostentaran amb felicitacions i algun obsequi per haver vingut al món en tan simbòlic instant. La benvolguda notícia no amaga una descoratjadora realitat: decreix progressivament el nombre de parelles que decideixen tenir fills, o, almenys, un segon fill que asseguri el reemplaçament generacional, xifrat en 2,1 nens per cada dona en edat fèrtil (dades Idescat i INE). De la qual cosa es deriva, segons han recalcat alguns experts, que l’Estat espanyol és el tercer país de la UE amb la taxa de natalitat més baixa, després d’Itàlia i Grècia, i que l’envelliment de la població mena a la inestabilitat social, debilita la capacitat de crear riquesa i benestar i transfereix, d’una manera del tot insostenible, els costos als joves. Segur que la precarietat laboral, la manca de mesures eficaces per a la conciliació i el millorable repartiment de les tasques de cura no ajuden al fet que els nens vinguin amb el pa sota el braç que se’ls atribueix. Fa un any, i en funció de l’origen dels pares, la Raisa Oana, l’Oyane i en Siraj van ser rebuts amb algun rebuf racista, tot i que la salut de la piràmide demogràfica també depèn de les seves famílies: han contribuït al fet que el 2018 a Catalunya la natalitat s’hagi imposat a les defuncions i s’hagi arribat als 7.543.825 habitants. Benvinguts, doncs, al futur de tots plegats!
