De reüll
Cadells desbocats
Les ales més dures dels partits polítics han donat força a la ultradreta
S’ha demostrat: Vox són els enfants terribles del PP com en el seu moment Ciutadans va ser una escissió el PSC a Catalunya, una opció que volia deixar enrere el catalanisme històric dels socialistes per apostar per una mena de PSOE sense complexos. Els dos partits no deixen de ser els filials de les grans formacions espanyoles. Rivera, que en el seu moment es va creure un estadista i ara sobreviu al Congrés, perd estrepitosament la batalla davant la metralla del líder de Vox, Santiago Abascal. Per molt que alguns lladrin i s’exclamin, l’Íbex 35 està ben tranquil si la ultradreta treu 12 diputats a Andalusia o exigeix que les partides per la violència de gènere no s’apliquin, com ara demana Vox. El sistema continua el seu curs, sense cap alteració. La ultradreta espanyola s’ha manifestat. A Andalusia s’han comptabilitzat en 400.000 i són aquells, per exemple, que no volen més immigrants a El Ejido –quan són majoria els que treballen al camp– o en ciutats mitjanes on s’instal·la el discurs de la dreta més populista. Com ha passat als Estats Units de Trump o al Brasil de Bolsonaro. Que no enganyin: mitjans de comunicació i les ales més dures dels mateixos partits han promocionat aquests filials que ara van per lliure. En la violència de gènere, PP i Ciutadans han hagut de posar el fre de mà davant de la formació del líder que es vanta d’anar armat. Cadells desbocats o tot controlat?
