opinió

El racisme i el discurs per combatre'l

La qüestió clau en la lluita contra el racisme i la xenofòbia és el combat contra els valors negatius que l'autor de les actituds xenòfobes creu descobrir en el col·lectiu al qual pertany la víctima

Aco­mençaments d'aquest any, el Minis­teri de Tre­ball i Immi­gració va publi­car un estudi sobre l'evo­lució del racisme i la xenofòbia, en el qual s'expres­sava que la crei­xent presència d'immi­grants en els dar­rers anys, junt amb la crisi econòmica que estem patint, esta­ven dibui­xant un ascens social de rebuig a la immi­gració, que arri­bava a un 37% de les per­so­nes enques­ta­des, per sobre d'un 33% que la tole­ren i un 20% d'ambi­va­lents davant d'aquesta rea­li­tat. Cal des­ta­car que el per­fil del col·lec­tiu que rebutja la immi­gració es carac­te­ritza pel seu desig d'evi­tar la con­vivència amb immi­grants i per com­par­tir una imatge nega­tiva d'aquests que els vin­cula, per exem­ple, amb la sos­tracció d'opor­tu­ni­tats labo­rals als espa­nyols.

Per emmar­car tot debat sobre aques­tes qüesti­ons, el pri­mer que cal és evi­tar vin­cu­lar de forma exclu­siva el racisme i la xenofòbia amb la immi­gració, ja que les acti­tuds de dis­cri­mi­nació o de violència que se'n deri­ven poden afec­tar també ciu­ta­dans espa­nyols, però que per­ta­nyen a pobla­ci­ons dife­rents a la majo­ritària, com pot ser la comu­ni­tat gitana, o també ciu­ta­dans autòctons però amb la pell de color negre.

En segon lloc, cal recor­dar que la qüestió clau en la lluita con­tra el racisme i la xenofòbia és el com­bat con­tra els valors nega­tius que l'autor de les acti­tuds xenòfobes creu des­co­brir en el col·lec­tiu al qual per­tany la víctima; els agents soci­als i públics hau­rien de tenir molta cura dels mis­sat­ges que es poden trans­me­tre de la immi­gració, par­ti­cu­lar­ment quan no es cor­res­po­nen a la rea­li­tat, com de forma par­ti­cu­lar suc­ce­eix amb el mer­cat labo­ral, on la crisi econòmica i la deso­cu­pació sub­següent ha col­pe­jat de forma molt més ele­vada la població immi­grada que l'autòctona.

Ini­ci­ava aquest arti­cle amb unes estadísti­ques de caràcter nega­tiu, i vol­dria aca­bar-lo con­tra­po­sant-les amb unes altres que poden il·lumi­nar el futur: aquesta mateixa set­mana l'Ins­ti­tut de la Joven­tut ha publi­cat un informe sobre la seva per­cepció de la immi­gració, on es posa de mani­fest que al nos­tre jovent no l'impor­ta­ria con­viure en el seu veïnat o en el seu bloc amb estran­gers (77%), així com tam­poc no mos­tren incon­ve­ni­ents en relació amb la presència d'immi­grants en les seves rela­ci­ons labo­rals (86%); es més, al vol­tant de set de cada deu joves (69%) van decla­rar tenir entre el seu grup d'amis­tats alguna per­sona migrant, espe­ci­al­ment de naci­o­na­li­tat mar­ro­quina, colom­bi­ana, equa­to­ri­ana i argen­tina.

En con­clusió, l'apli­cació de la legis­lació naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal a la qual Espa­nya està vin­cu­lada en la pro­hi­bició con­tra tot tipus d'acti­tud racista o xenòfoba, el conei­xe­ment de la rea­li­tat social i també de l'altre, són els millors ins­tru­ments per llui­tar con­tra aquesta xacra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.