El temps ha embogit?

“Una fred brutal trenca els rècords. Què passa amb l’escalfament global?” És la mofa amb què cada any el negacionista major del canvi climàtic saluda el Dia d’Acció de Gràcies. Què passa? “Doncs aquí té, senyor president, els incendis de Califòrnia com a petit tast, si vol riure”, respon la científica aragonesa Manola Brunet, presidenta de la comissió de climatologia de l’Organització Meteorològica Mundial, una de les veus que alerten sobre el desastrós impacte de l’emissió de gasos en la salut del planeta. Hi ha consciència del problema més enllà de l’al·lusió recurrent a un temps que s’ha tornat boig perquè no és normal menjar castanyes amb màniga curta? Que el futur està en perill i els riscos són demostrables –no una farsa conspiratòria, Trump dixit–, ho revela un estudi de la FAO: les temperatures pujarien 1,5 graus per damunt els nivells preindustrials; creix el nivell del mar; les sequeres amenacen les reserves d’aigua i els cultius; la desnutrició avança, de 804 milions de persones el 2016 a 821 el 2017; 122 milions més caurien el 2030 en la pobresa extrema. Els recursos naturals no són infinits i Brunet insta els governs a prendre mesures –del petroli a les energies netes, prohibir el carbó– i la ciutadania, a ser més responsable –reciclar, limitar el consum, moure’s en transport públic–, exigent amb els poders i combativa per a la pròpia supervivència. El temps no s’ha tornat boig però estem en temps de descompte.