Evidència de candidesa

Tenim en aquests país el mal costum de ser escrupolosos en excés en massa coses. Una d'elles en l'aplicació de la paraula presumpte tant si és en forma d'adjectiu com de substantiu. No és que no m'agradi considerar la presumpció d'innocència com un valor. És que trobo una ofensa a la intel·ligència de les persones corrents diluir la responsabilitat dels criminals gràcies a la vaguetat d'aquest concepte i a la pressió dels que l'esgrimeixen des de les trones polítiques, des dels mitjans de comunicació o des dels despatxos de defensa dels acusats, imposant l'afirmació que tothom és innocent si un jutge no el condemna.

Tothom sap –o ho hauria de saber, a aquestes altures– que un jutge pot condemnar o no condemnar segons l'habilitat que tinguin els advocats en la defensa del cas o els fiscals en la fonamentació de les proves. Per tant, com bé diu una definició americana, la justícia consisteix a saber qui té el millor advocat i no a saber qui és innocent i qui és culpable. Conscients d'això, per què hem de fer servir la paraula presumpte quan algú perfectament identificat clava vint ganivetades a un altre però no ha estat encara jutjat?

O per què hem de ser servilment respectuosos quan algú reclama aquesta denominació per a tots aquests dirigents i testaferros del Partit Popular relacionats amb els casos Gürtel i Palma Arena dels quals s'ha explicat ja de totes les maneres possibles que formaven una veritable corretja de transmissió d'influències, corrupció i enriquiment a costa del diner públic, que recorria tota la geografia ibèrica i balear amb el vistiplau de dirigents polítics de primeríssima fila d'aquesta filiació? Som prou conscients que el veredicte final –com en qualsevol altre cas– pot estar condicionat per pressions polítiques i socials i també per tecnicismes legals? Voldria dir això que una sentència favorable als imputats certificaria la seva innocència moral a més a més de la penal? Són casos com aquests en els quals la utilització de la paraula i del concepte de presumpció d'innocència ens fan posar cara de babaus, ens la fan caure de vergonya i ens proporcionen l'única evidència inqüestionable sense cap presumpció possible: la nostra candidesa.