Mallorca i el nivell C

Un certificat sobre el coneixement del castellà emès per qualsevol Delegación provincial, posem, de Sòria és automàticament reconegut i acceptat per la Delegación equivalent, posem, de la província de Màlaga. I, quant al català, al seu àmbit geogràfic? Doncs no. Un llicenciat en història, català resident a Mallorca, es disposa a “apuntar-se a llistes” a la delegació d’ensenyament illenca per aspirar a, quan un professor titular agafi una baixa, substituir-lo al seu institut. A les Balears, a Catalunya i a Espanya es fa així. En el moment d’inscriure’s, presenta els requisits: el DNI, el títol de llicenciat, el certificat d’aptitud pedagògica (CAP) i el certificat del nivell C de català.

La perplexitat baixa inesperadament del cel quan la cap de la direcció general de Política Lingüística de les Illes Balears, Marta Fuxà, no li admet el document acreditatiu del coneixement de la llengua dels Països Catalans. Malgrat que el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) especifica a l’apartat de “Títols, diplomes i certificats emesos a Catalunya” que a les Illes s’accepta incondicionalment el certificat de nivell C emès per la Generalitat. En efecte, els papers oficials relatius a la llengua catalana emesos pels Consell Interinsular i Generalitat, per les universitats catalanes i baleàriques, per les delegacions de serveis de Palma o de Girona... són perfectament intercanviables i reconeguts. Des del temps del PP de Cañellas i del PSOE d’Antich que aquestes homologacions estaven resoltes. Per què, doncs, aquest refús “il·legal” del certificat català? Són pals a les rodes empescats en temps que Bauzà?

L’anticatalanisme lingüístic del PP de Bauzà va ser superior al de Cañellas, sí, però és que des del 2015 la socialista Francina Armengol és presidenta de les Balears. En no acceptar la seva administració aquest certificat del nivell C de català emès per la Delegació de Serveis d’Ensenyament de Girona, Armengol vol acostar-se al gonellisme? En fi: els fets són que no hi ha hagut res a fer. Si el nostre llicenciat pretén fer classe als instituts de Balears, ha d’examinar-se –pagant 80 euros– de nivell C de català a la prova que l’administració illenca ha convocat pel mes de maig.

Aquesta arbitrarietat, a més de la humiliació a què el sotmet (i a d’altres que es trobin en semblant situació), li barra el pas a dos camins –i necessitats!– laborals: no pot aspirar a les esmentades substitucions, i no es pot inscriure a les oposicions per accedir a una plaça de docent perquè a les Balears resulta que estan convocades pel mateix març i que, si l’aproven, encara no tindrà el “nou” títol. Un any perdut... i una negació de la unitat de l’idioma català allà on no era esperada. Ja que en parlem, com deuen estar ara mateix aquests mateixos assumptes al País Valencià? Els títols valencians han estat reconeguts a Catalunya; fins i tot n’hi havia que anaven a examinar-se de català a Vinaròs per aprofitar una convocatòria més. Ximo Puig, Mònica Oltra, Joan Ribó... han aplanat les trinxeres obertes a les institucions pel PP i pel blaverisme subvencionat?