Pendents del TC

A l'inici de la negociació del finançament, Joan Puigcercós demanava que no es reproduís l'esquema del procés d'elaboració de l'Estatut, retransmès minut a minut, talment com si estiguéssim davant del televisor veient Gran Hermano. No va ser així. I tampoc ho ha estat en el cas de la deliberació del Tribunal Constitucional sobre els set recursos que pesen en contra del text. Situats en el ple que pot acabar decidint (o no) avui el pronunciament del TC sobre una llei orgànica no només aprovada al Parlament i a les Corts espanyoles sinó ratificada pel poble de Catalunya en referèndum, si mirem enrere, ens trobem amb més de tres anys de xou. Començant per l'expulsió d'un dels seus magistrats, el progressista Pablo Pérez Tremps, de la deliberació de la impugnació del PP per haver participat en l'elaboració d'un estudi per a la Generalitat. El problema no ha estat tant l'explicació del minut i resultat, sinó el pim, pam, pum entre els dos blocs, progressista i conservador, que conformen un tribunal teòricament independent, però que, a l'hora de la veritat, esdevé polític. Els deu magistrats que s'asseuen a l'entorn de la taula del TC –a la baixa de Pérez Tremps s'hi suma la de Roberto García Calvo, mort–, presidits per María Emilia Casas, han anat perdent crèdit a mesura que s'acumulaven les recusacions, les denúncies i els retrets. Els partits hi han contribuït.

La qüestió és de fons. Pot un tribunal format per magistrats proposats pels partits –a través del govern espanyol, el Congrés, el Senat i el Consell General del Poder Judicial– decidir sobre una norma que ha estat validada en referèndum? L'expectativa és alta perquè estem davant de la sentència, en majúscules. La més important de la història de l'òrgan. El govern i els partits catalans es mantenen escèptics sobre la possibilitat que estiguem a l'inici del final del periple recorregut per l'Estatut després que el juliol del 2006 el PP registrés el primer dels recursos perquè considerava que el text no cap dins de la Constitució. Sembla clar que si a set mesos per a les eleccions catalanes no arriba el pronunciament, es complirà la regla no escrita que el Constitucional no interfereixi –ara ja ho faria– i s'ajornarà el pronunciament fins després dels comicis. El rellotge, però, corre en contra del TC perquè, incomprensible d'entrada, com més temps passa, més costa d'entendre un pronunciament sobre una llei vigent i en desplegament. Fins quan pendents del Constitucional? Avui hi ha possibilitats de resposta.