Opinió

LA CRÒNICA

Les paraules no són neutres?

Si escoltem manifestacions de polítics, tertulians, o llegim articles de diaris o, simplement, sentim els comentaris de veïns o companys de treball, podrem observar un bon reguitzell de paraules que poden semblar en un primer moment que són simples expressions sense cap interès i cap intencionalitat. Però hem de tenir en compte que les paraules mai són neutres, sempre expressen un contingut que pot ser ocult o molt clar. Analitzem algunes paraules o afirmacions que sovintegen.

1. President legítim, fent referència a Carles Puigdemont. També aplicable a conseller legítim. Quan diem president legítim a C. Puigdemont, volem dir que Quim Torra no és el president legítim? O potser es vol dir que tenim dos presidents? Les coses com més clares, diàfanes i entenedores, millor. Parlar de presidents o consellers legítims no és la millor manera de parlar de Carles Puigdemont o de Toni Comín. Si l’independentisme no hagués concorregut a les eleccions del 21-D del 2017, llavors serien correctes, perquè eren el president i els consellers que l’article 155 va suspendre. Però després de les eleccions, el Parlament ha elegit un president, Quim Torra, i ell ha elegit els consellers. Deixem d’embolicar la troca. De president legítim en tenim un, i és Quim Torra i Pla.

2. Diu el president Quim Torra que les llistes de JxCat són “l’esperit de l’1 d’octubre”. Això vol dir que les altres llistes independentistes no tenen l’esperit de l’ 1-O? Suposo que no ho deu voler dir, però el sentit de l’expressió ho dona a entendre. Per tant, molta atenció amb les paraules, perquè aquestes no són neutres. Totes tenen un sentit i, especialment, tenen el sentit que els que les pronuncien els volen donar. Un debat diferent és esbrinar quin és l’esperit de l’1-O. Segurament hi trobaríem més d’un esperit. Segur que dependria en aquest cas no tant de qui ho pronuncia, sinó de qui ho escolta. En el fons, seran els oients qui li donaran un sentit o un altre.

3. “La tria és Colau o l’ambició republicana transformadora i progressista d’ ERC.” Aquí la cosa és més complicada, ja que no és una paraula sinó tot un plantejament ideològic de partits. Però en el fons també ens ve a dir que no hi ha més tria que Colau o ERC? Si és així, no té en compte altres opcions, i per tant l’expressió és tendenciosa i no porta a clarificar sinó a potenciar només una opció.

4. “El poble està deixat”, “està com abandonat”, en referència a Santa Coloma de Farners. Fa dies que sento aquestes expressions amb certa freqüència. Aleshores pregunto com justifiquen aquests comentaris, i em diuen: “Aquest pas zebra està molt desdibuixat, quasi no es veu.” “A tal lloc i a tal altre hi ha brutícia.” “El lloc on es deixen les deixalles sovint està brut.” Aquí les paraules abandonat i deixat són utilitzades com un tot, quan és només una part o una minsa part. Cap paraula o expressió és neutra. Tot té un sentit o una intenció. Temo que la intenció d’“el poble està abandonat” és molt clara. Fins i tot es pot intuir fàcilment qui la propaga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia