De reüll
Mentiders
No sé si cal creure’s gaire els candidats, quan són ells que no deixen d’insultar-se
Si, tal com vaticinen totes les enquestes, cap partit obté una majoria suficient el 28-A, és normal que l’interès d’aquestes eleccions se centri a esbrinar quines aliances es formaran per governar Espanya. Saber si dreta i ultradreta aconseguiran sumar i repetir la fórmula d’Andalusia o si Pedro Sánchez podrà triar i remenar entre possibles socis i continuar a La Moncloa.
Un dels dubtes que més s’han plantejat aquests dies és si el PSOE recorreria als vots de Ciutadans per governar. Durant els dos debats a la televisió, Pablo Iglesias va instar una i altra vegada Sánchez a descartar una hipotètica aliança amb Rivera. Tot i la insistència del líder de Podem, Sánchez es va refugiar en silencis i ambigüitats per evitar confirmar públicament la possibilitat d’un acord que seria aplaudit pels poders econòmics i per molts barons socialistes. De fet, semblava més aviat que el president lamentava la dificultat del pacte amb Ciutadans en retreure a Rivera que hagi imposat un cordó sanitari al PSOE, i no a Vox. Per mi, el debat de dimecres a La Sexta va deixar clar que Sánchez no tanca cap porta. Amb tot, tampoc sé si val la pena fer cas del que els candidats puguin dir davant les càmeres, des del moment en què ells mateixos es desacrediten sense parar. Potser no calia perdre el temps intentant fer càbales a partir de les paraules de tant “mentider”, “pocavergonya” i “triler”.
