Opinió

Keep calm

Sals i Salts

No hi ha gaires ciutats o pobles que tinguin el privilegi de ser mirats amb uns ulls tan incisius, tan emotius, tan nobles

Un sobresalt és una “commoció brusca produïda per alguna sensació sobtada”. I és també, ara, un llibre de fotografies de Josep M. Oliveras, el savi i sensible fotògraf, que torna a publicar un treball sobre Salt, és a dir, un recull sistemàtic sobre el seu poble, fet a base de dos anys de dedicació i de constància, i també d’enlluernament i de captació de l’instant, aquell “moment decisiu” que deia Cartier Bresson. El 1991, Oliveras va editar Salt, una mirada el retrat d’un “poble normal, senzill, treballador”. Quasi trenta anys després, la seva mirada és més madura i alhora més ingènua, que son les dues virtuts en aparença contraposades que ha de tenir un fotògraf que mira de reflectir la realitat i alhora il·luminar-la amb la sobtada commoció de l’instant. Aquesta contradicció productiva és a l’arrel mateixa de la seva feina, un treball fet a consciència i amb intensitat. A SobreSalt experimenta el sobresalt, és a dir, l’impacte de la immediatesa, la constatació brusca del canvi (de costums, de gents, de carrers, de festes, de celebracions i dols, de vida quotidiana) i alhora ho fa amb una recerca permanent, sabedor que aquell poble del 1991 és molt diferent del Salt de 2019 i, al mateix temps, no deixa de ser el mateix espai de la memòria.

Intuïció i profunditat són les dues armes que fa servir Oliveras. En el pròleg esplèndid que firma ell mateix fa referència a l’emulsió de sals de plata, sensible a la llum, que és a l’origen de la fotografia entesa com un art i com una reconstrucció del record. Sals i Salts. Constata i s’envola. Certifica el Salt d’avui i l’enfronta a un Salt passat, amb la consciència que la seva crònica d’imatges, sensacions, llums i ombres, serà, d’aquí a uns anys, un tresor de referències per entendre el Salt del 2045. Aquest llibre és alhora pausa i vertigen. La “memòria dels papers salats” i l’evidència de les variacions que vivim a una velocitat sideral. No hi ha gaires ciutats o pobles que tinguin el privilegi de ser mirats amb uns ulls tan incisius, tan emotius, tan nobles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia