Opinió

Tribuna

Genocidi a Califòrnia

“Un informe de 1780 descriu els indígenes de San Diego com tossuts, orgullosos, hostils i bel·licosos, i afirma que s’oposaven a qualsevol forma de subordinació

L’arribada dels espanyols –no pas pocs eren militars i religiosos catalans– a Califòrnia a partir de 1769 va tenir conseqüències devastadores per a la població indígena que habitava aquells territoris. Des del primer dia, els comentaris dels colonitzadors en relació amb els indis foren de menyspreu i d’hostilitat. Els militars espanyols relaten en els seus informes que la gent que trobaven anava bruta, eren lladres i tenien tendència a l’engany i a la hipocresia.

Un informe de 1780 descriu els indígenes de San Diego com tossuts, orgullosos, hostils i bel·licosos, i afirma que s’oposaven a qualsevol forma de subordinació i tenien un elevat esperit d’independència. Els espanyols tenien, per conseqüent, l’obligació de “civilitzar” aquelles criatures “salvatges”, i aquesta servia de justificació dominadora dels colonitzadors. Els militars informaven a Madrid que els indígenes “eren molt poc amics dels espanyols”.

Com sempre, l’Església –en aquest cas els frares franciscans– acomplí un paper de primer ordre en l’arrencada del procés colonitzador. A través del sistema de reducció, maldaren pel control indígena i les missions espanyoles de Califòrnia esdevingueren institucions amb una forta càrrega coercitiva. Els neòfits –indis induïts a cristianitzar-se– que s’hi incorporaren ja no podien marxar-ne lliurement. Molts adults no acceptaren mai de bon grat la nostra religió ni les formes de vida sedentàries, i es manifestaren incòmodes al confinament imposat, al treball obligatori i als càstigs que els infligien els missioners i militars espanyols. No va ser estrany que l’incompliment de les normes fos castigat amb la pena de mort. En poc temps, els indígenes perderen les seves terres, que foren ocupades pels nouvinguts.

Els efectes de la colonització espanyola sobre la població americana autòctona és un dels aspectes més rellevants de la conquesta d’Amèrica. L’arribada dels espanyols fou, des del punt de vista demogràfic, autènticament catastròfica. En arribar els nous colonitzadors, l’Alta Califòrnia oscil·lava entre 185.000 i 350.000 habitants. Hom ha calculat que, entre 1770 i 1900, davallà fins a només 20.000.

La població indígena disminuí ràpidament a causa de les malalties introduïdes pels expedicionaris. Sabem que el 1811, per exemple, els naixements, a la missió de San Francisco, varen ser la tercera part de les morts, i això en els anys en què no hi havia epidèmia. Les malalties importades pels espanyols a Califòrnia foren la verola, el xarampió i la disenteria. La més mortífera va ser, però, la sífilis que hi portaren els mariners, els soldats i els colons. Com a altres països d’Amèrica, del nord i sud, els indis eren proclius a contreure la major part de malalties europees. Els colonitzadors contagiaren primer els neòfits que vivien mig reclosos a les missions, amb malalties venèries, les quals s’escamparen entre les tribus que vivien a l’exterior de les missions.

Durant els anys de domini espanyol es produïren a Califòrnia tres grans epidèmies. La primera, la del 1777, de tipus respiratori. La segona, l’any 1802, de pneumònia i diftèria, que matà una bona part dels joves indígenes entre la missió de San Carlos i la de San Luis Obispo. La més devastadora va ser, però, la de 1806, en què el xarampió delmà els indígenes que habitaven entre San Francisco i Santa Bárbara, i hi provocà no menys de 1.600 morts. Entre altres factors que contribuïren a la catàstrofe demogràfica provocada pels colonitzadors, cal esmentar la disenteria, els canvis de dieta alimentària i la mala nutrició. Els indígenes estaven habituats a menjar carn, peix i diversos fruits salvatges. A les missions, la dieta dels neòfits es reduïa a una sopa de cereals, on només a vegades hi havia una mica de carn.

La colonització va tenir, encara, altres efectes negatius, com la destrucció de la família i de l’organització de la vida comunitària. En el meu llibre sobre Els catalans en els orígens històrics de Califòrnia, Barcelona, 1991, vaig escriure: “En síntesi, els factors més importants que motivaren el canvi de l’entorn social dels indígenes es poden resumir en: campanyes militars hostils, introducció de nous sistemes de treball, el canvi en els models de nutrició i l’aparició de noves malalties i epidèmies. D’una manera o altra aquests factors contribuïren a la destrucció de la vida, la propietat, la cultura i la societat indígenes.” Un genocidi de llibre, el dels colonitzadors espanyols a Amèrica. A Califòrnia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia