Opinió

Full de ruta

Política ‘low cost’

El ‘top manta’ és un abús i erradicar-lo és responsabilitat compartida de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat

Les enques­tes prèvies a les últi­mes elec­ci­ons muni­ci­pals dei­xen clar que una de les qüesti­ons que pit­jor valo­ració merei­xen per part dels ciu­ta­dans de Bar­ce­lona és el top manta, molt al davant de l’inci­visme, la inse­gu­re­tat, el trànsit o la neteja i única­ment superat pel pro­blema de l’habi­tatge. No costa gens d’enten­dre; el que no s’entén en abso­lut és la pas­si­vi­tat, la dei­xa­desa i l’absen­tisme de les admi­nis­tra­ci­ons, totes, per posar remei a aquesta situ­ació. La foto­gra­fia no men­teix. Només cal bai­xar al car­rer per com­pro­var-ho. Fa cinc anys, els man­ters eren pocs, pot­ser unes dese­nes, i eren nòmades, inter­mi­tents, porucs i fugis­sers amb el seu sac pen­jat a l’esquena evi­tant a dures penes el setge de la Guàrdia Urbana. Avui, el cens de tre­ba­lla­dors del top manta arriba al miler, ocu­pen un espai fix, esta­ble i en cons­tant crei­xe­ment sobre­tot al front lito­ral (sense obli­dar les tra­di­ci­o­nals expe­di­ci­ons al cen­tre urbà), fins al punt que han con­ver­tit el pas­seig Joan de Borbó en un autèntic hiper­mer­cat a l’aire lliure de la venda d’objec­tes pira­tes. L’ocu­pació tímida de l’espai públic és ara una invasió des­a­com­ple­xada i impune. La mer­ca­de­ria dis­ci­pli­na­da­ment col·locada. Els vene­dors, aco­mo­dats per pas­sar-s’hi el dia i els proveïdors i tra­fi­cants que hi ha al dar­rere, apli­cant el capi­ta­lisme sal­vatge per enri­quir-se sense cost labo­ral, admi­nis­tra­tiu, ni social; a costa dels vene­dors sense papers, a costa dels comer­ci­ants que paguen per­mi­sos, llicències, llo­guers i segu­re­tat social, a costa dels ciu­ta­dans, dels visi­tants, a costa de la segu­re­tat i a costa de la ciu­tat. La Pimec ha cal­cu­lat l’impacte nega­tiu en el comerç de pro­xi­mi­tat en 65 mili­ons i el de la comer­ci­a­lit­zació de fal­si­fi­ca­ci­ons en 69 mili­ons més. La radi­o­gra­fia hau­ria de fer que els res­pon­sa­bles polítics s’ama­gues­sin sota terra, no dar­rere de la res­pon­sa­bi­li­tat dels altres per que­dar bé. L’Ajun­ta­ment no pot per­me­tre l’apro­pi­ació de la via pública, ni a la Bar­ce­lo­neta, ni als antics encants vells; la Gene­ra­li­tat ha de per­se­guir el comerç il·legal de fal­si­fi­ca­ci­ons i l’Estat ha de per­se­guir el tràfic de mer­ca­de­ria il·legal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.