Llavor de totes les victòries

En tots els col·lectius hi ha qui fa la feina amb més exhibicionisme i qui treballa més soterradament. L’advocat Andreu van den Eynde és dels segons. Ara ha aconseguit forçar el Suprem a consultar el Tribunal de Justícia de la UE sobre la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat electe. Una consulta que no és un plat del gust del jutge Marchena, que s’hi ha vist obligat després que l’advocat de Junqueras hagi vençut el rebuig total al tràmit jurídic de la implacable fiscalia i de l’advocacia de l’Estat. L’accés al Tribunal de Luxemburg converteix el conflicte català en afer europeu. Ho fa en el cas de Carles Puigdemont i Toni Comín, que demanden a títol personal. Però especialment en el d’Oriol Junqueras, perquè el fet d’haver aconseguit que el Suprem espanyol s’hagi hagut de personar en el tribunal europeu institucionalitza i estatalitza l’afer. I les conseqüències del que dictamini Luxemburg sobre Junqueras, i de retruc per a la resta de presos polítics si el president d’ERC hagués de ser alliberat, pot tenir conseqüències brutals per a l’Estat espanyol. La ignomínia que representen els presos polítics –els que estan a Lledoners, Puig de les Basses o Mas d’Enric, però també tots aquells que restarien empresonats si no estiguessin refugiats al lamentable exili– és un taló d’Aquil·les de l’Estat. I forçar el seu alliberament seria una victòria de l’independentisme català importantíssima. A Madrid això fa pànic. Per això l’Estat fa cas omís al dictamen del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, que n’exigeix l’alliberament. La qual cosa no vol dir que no hagi rebut la decisió amb estupefacció i molta preocupació, per molt que es dissimuli. Una forta clatellada fruit de la tasca d’un altre discret advocat, però molt efectiu, com és Ben Emmerson. Als tribunals –com en tantes altres coses en la lluita pels drets– és desaconsellable fer pronòstics rotunds i ostentosos. Perquè de vegades es guanya i altres es perd. L’important, com diu Junqueras sempre, és tenir present que “som fruit de moltes derrotes, però som la llavor de totes les victòries”.