Opinió

Tribuna

Agències de la xenofòbia

“Les evidències abonen la responsabilitat de Trump i del seu equip de campanya com a instigador número u del clima d’odi, de xenofòbia i d’aversió contra l’immigrant

Les belles plataformes de la llibertat que anunciaven els primers profetes de l’era internet estan mutant en perilloses bandes i màfies digitals. Cada dia hi ha més indicis de com les grans tecnològiques encaminen el seu futur –i el nostre– vers la fase que el filòsof Franco Berardi ha definit com a “necrocapitalisme” (govern de les forces dissolvents i mortíferes) i “semiocapitalisme” (capitalisme basat en signes i dades, en big data, en béns immaterials).

L’agost és propici per a les vetllades plàcides, les converses intranscendents, el visionat de tantes sèries divertides i pendents. Però aquest agost, immersos en el forn que crema el planeta, hem estat testimonis de nous episodis d’horror i odi, com les matances d’El Paso (Texas) i de Dayton (Ohio). Mig món s’ha girat cap a Trump acusant-lo de ser l’instigador número u del clima d’odi, de xenofòbia i d’aversió contra l’immigrant. El “manifest” del jove pistoler de Texas –“matar hispans”– seria conseqüent amb el crit de Trump des del 2016 contra la “invasió” d’“aliens”.

Les evidències abonen la responsabilitat de Trump i del seu equip de campanya (també per al 2020). S’ha fet públic, per exemple, que d’abril a juliol, Trump ha invertit en publicitat a Facebook 5,1 milions de dòlars, dels quals més d’un milió en anuncis contra la immigració. Segons la premsa americana, molts d’aquests anuncis “sonen” com el manifest del pistoler d’El Paso. Però, la qüestió que plantejo és el grau de responsabilitat que pertoca a Facebook i a les altres plataformes dels big data en la creació i conducció d’un clima general de terror i d’odi a l’altre, que atempta no sols contra les exigències d’un món més just i equilibrat, sinó també contra les mateixes bases de la convivència i de la democràcia.

Una de les més inquietants respostes a aquest interrogant fou abordada al llarg de l’escàndol conegut amb l’etiqueta mundial de cas Facebook-Cambridge Analytica, tancat “oficialment” aquest juliol amb la multa rècord de la FTC dels EUA a Facebook: 5.000 milions per haver violat la privacitat dels usuaris en el cas de Cambridge Analytica (CA). Fa un any ja havia estat multada per les autoritats del Regne Unit amb mig milió de lliures per la mateixa raó. El Parlament britànic acaba de publicar un informe oficial tractant Facebook de “digital gangsters”. L’empresa CA, creada el 2013 i dedicada a la “mineria i anàlisi de dades” amb finalitats electorals –una agència de propaganda al servei de la gran dreta EUA–, era liquidada el 2018. Resumeixo l’escàndol: a favor de la campanya de Trump de 2016, CA va aconseguir d’utilitzar els perfils d’uns 50 milions d’usuaris de Facebook. La seva “mineria” li permetia d’enviar missatges personalitzats a tots els votants dels EUA, cosa que s’aplicà especialment als dels estats indecisos. CA intervingué en molts processos electorals internacionals, i també en la campanya del Brexit al Regne Unit.

Com en altres grans escàndols, també fou decisiu aquí el paper del periodisme aprofitant les confidències d’empleats. A partir de diverses filtracions i amb la periodista Carole Cadwalladr de The Guardian al capdavant, la data clau fou el 17 de març de 2018: el diari britànic The Observer, junt amb Channel 4 News i The New York Times, publicaren simultàniament les revelacions sobre l’afer CA i les seves vinculacions amb Facebook al servei de la campanya de Trump i del Brexit. L’escàndol suscità un gran debat sobre els estàndards ètics de les tecnològiques, les consultores polítiques i els mateixos polítics.

Christopher Wylie, analista de CA, i després Brittany Kaiser, directora comercial, han estat les principals fonts de la denúncia. Justament aquesta enigmàtica senyora és el fil conductor del documental The Great Hack, estrenat ara a Netflix, que resumeix tot l’escàndol. Imprescindible! Kaiser ho diu clar: “Les tres grans –Facebook, Amazone i Google– són les més poderoses perquè l’any passat el valor de les dades va superar el del petroli. Les dades són avui el recurs més valuós de la terra.”

L’empresa Cambridge Analytica tancà el 2018. Però, els seus promotors –la matriu SCL Group– i antics directius ja van idear la manera de substituir-la. Van crear l’empresa Data Propria que ja s’ha posat al servei de la campanya de Trump per a la reelecció del 2020. La incògnita és si Data Propria se servirà de les big data de Facebook o de CA, possiblement encara ben arxivades, per salvar Trump i continuar adobant el terreny a la gran dreta americana i a les seves sucursals a Europa i a tot Amèrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.