Opinió

Vuits i nous

Els reis de la màgia

“Tot d’una, els “catalans universals” són ara els il·lusionistes

Fins ara, quan parlàvem de “catalans universals” en referíem a un violoncel·lista, a un cirurgià, a un o dos pintors, a un o dos cantants d’òpera... Ara donem al món il·lusionistes. El Mago Pop omple escenaris allà on va, em diuen. És un jove nascut a Badia del Vallès, antiga Ciutat Badia, lloc de major concentració dels immigrants dels anys cinquanta i seixanta, i se li nota i en blasona. Un altre és el Mag Lari. Vesteix de senyor per posar més engany a l’engany: increpa el públic, de vegades amb bromes que serien ofensives si no fos que la clientela va a veure’l predisposada. M’han parlat d’un mag de Cervera que triomfa als Estats Units. No s’ha foguejat aquí, diria. No el conec i no en puc dir res.

El Mag Lari omple el Coliseum de Barcelona. Serra i travessa amb l’espasa senyores, fa desaparèixer senyors... El Mago Pop, que acapara les audiències de TV3, ha comprat per al seu ús el Teatre Victòria del Paral·lel, un dels més grans de Catalunya. Fa màgia de proximitat. Els de la tercera fila, veuran alguna cosa? ¿Veuran les cartes marcades, els mocadors de paper, l’ampolla que s’omple miraculosament? Parlem de màgia: segurament que ho veuran, i els espectadors de la remota última fila, també.

¿A què és deguda la profusió de mags en aquest precís moment, i el seu èxit? Alguna resposta hi hem de trobar. El Teatre Victòria ara en possessió del mag de Badia havia allotjat durant moltes temporades el vaixell pirata de Mar i cel, conduït per la companyia Dagoll Dagom. El seu director, Joan Lluís Bozzo, és va negar a fer girar l’obra pels teatres de Catalunya. El vaixell era una peça fràgil i de maneig complicat que a més a més no cabia a cap altre escenari. “Que vinguin els espectadors de Catalunya al Victòria.” Es van organitzar autocars per satisfer la demanda. Com que les representacions de Mar i cel van tenir lloc durant el mandat de Jordi Pujol, els més maliciosos diran ara, vist amb perspectiva independentista: “Un vaixell que feia l’efecte que navegava, i que en realitat no es movia de lloc.” No anava a Ítaca, això segur. Una altres maliciosos, en sentit contrari, diran que els il·lusionistes responen a “l’independentisme màgic” dels que creuen que amb una vareta la conversió de Catalunya en Estat serà tot d’una possible. El “momentum” de què parla el president Torra, és l’“ale hop!” dels mags quan parteixen en dos trossos una senyora?

Un altre mag, l’Alís-Kim, que havia estat alumne meu, un dia em va fer pujar a l’escenari. Em va lligar amb una corda, passant-me-la pels camals dels pantalons i les mànigues de l’americana. Va dir “ale hop!” i vaig quedar alliberat. Potser és el mag que ens convé. És difícil localitzar-lo: quan no actua en un teatre de la Xina ho fa en un creuer pels fiords de Noruega.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.