Opinió

Keep calm

Un full en blanc

Ens hem d’assegurar que els nostres fills viuen un present en què sàpiguen que hi som, però que caminen sols

Aquest dijous comença un nou curs escolar. “Un dia, un mes, un any, una altra volta al pany.” Des de fa temps quan arriba aquest dia em ve al cap la cançó de Sopa de Cabra que dona títol a l’article. Arrenquen deu mesos durant els quals veurem com els nens i nenes creixen en tots els sentits. Físicament, emocionalment, competencialment. “Avui un vent nou ha d’arribar, creuant deserts i desenganys.” Una nova etapa en la seva vida que els servirà perquè aprenguin i adquireixin una sèrie d’eines, de capacitats, per anar construint el seu camí. M’ho recordaven l’altre dia en una reunió de pares i mares. I és ben veritat que és en aquesta edat primerenca, dels tres-quatre anys, que els hem de deixar fer, que han de descobrir pel seu compte, que vol dir que entendran que si s’ho proposen poden fer el que vulguin i que per això s’han d’equivocar, caure, aixecar-se i tornar-hi. D’això es tracta. “Els dies s’alcen al seu pas, els arbres nus corren pels camps.” I en aquest trajecte vital trobo que el més important és el qui i el com se’ls acompanya, no només la família sinó també l’escola i els amics. Perquè aquesta mainada és la que ha de gestionar el futur. No tant el nostre sinó el seu. I per garantir-lo ens hem d’assegurar que viuen un present en què sàpiguen que hi som, que ens tenen a prop, però que caminen sols. “Uns ulls desperts et trobaran dies sense ombra han d’arribar.” Estic segur que –malgrat ens surti l’instint de sobreprotecció– si sabem fer l’acompanyament sense massa interferències aconseguirem que tinguin l’autoestima necessària per creure en ells mateixos, ens les seves possibilitats, i esforçar-se per tirar-les endavant. I en aquest trajecte que porti una motxilla amb el pes just que tingui prou espai perquè hi pugui acumular tantes experiències com li calgui. “Les mans s’aferren al volant, corren les rodes i els cors trencats.” I un estoig amb prou pintures perquè tingui la possibilitat de triar de quin color vol pintar la seva vida –ja vindran les taques, perquè la vida taca– però ara encara és neta com un full en blanc.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.