Opinió

LA GALERIA

Jordà, ‘llavor’ de Farners

Joan Jordà és un artista prestigiós i reconegut a l’Estat francès, sobretot a la seva Tolosa de Llenguadoc

-“El feix amb el camí creix”, em va dir després de xocar-me la mà i convidar-me a despendre’m de la motxilla per seure i fer un got de vi. M’hi havien dut els amics Sebastià Goday, crític d’art, i David Ortega, director de la Casa de la Paraula. Érem a Tolosa de Llenguadoc, a una ciutat i a una llar que, com se sol dir, té fàcil entrada i difícil sortida: m’hi hauria quedat anys... L’artista Joan Jordà n’acaba de fer noranta i Santa Coloma l’homenatja amb l’exposició Llavors, que s’inaugurarà aquest dissabte. Dels noranta anys en va passar tres a la ciutat farnesenca. Tres anys marcats per la guerra que mai no ha volgut reviure in situ, no pas per por de la memòria, sinó per una ètica personal de no retorn com a mer turista als llocs que va viure com a infant turmentat. Joan Jordà, nascut a Sant Feliu de Guíxols, és un artista prestigiós i reconegut a l’Estat francès, sobretot a la seva Tolosa de Llenguadoc. El Llenguadoc...! El gresol de l’esperit occità que ha circulat profusament per les venes d’aquest home. De cap altra manera no s’entendria la bonhomia i la serenor del Jordà domèstic adherides a l’angoixa del Jordà creatiu. Em disculparan que no faci una descripció tècnica de la seva obra. Ja ho farà demà passat l’especialista Sebastià Goday. Ens parlarà dels seus reflexos goyescs? De la dislocació picassiana? De la tensió dels cossos potser inspirada en Bacon? Hi vagin, hi vagin, a la Casa de la Paraula, per escoltar els qui de debò hi entenen, deixin que jo només expressi la meva commoció de neòfit davant d’un artista que em sembla ja imprescindible de conèixer. Un artista de llarg recorregut, amb un feix creatiu a l’esquena que creix i creix. Un home occità que em va convidar a un got de placidesa abans d’obrir-me les portes del seu món turmentat, on vaig poder contemplar, estampats contra les teles, tots els dimonis que la societat ens desferma: bombardeigs, mort, confusió, caos... Geometries cridant amputades, traços esquemàtics de records infantils, paletes de colors que són com tallants de carnisser. Una part de la seva obra es pot contemplar a Carcassona i a Tolosa de Llenguadoc, al museu d’art modern i contemporani Les Abatoirs. Ni triat expressament per a la seva obra el nom del museu li escauria més. L’escorxador com a metàfora que ens ensangona l’ànima però que alhora ens resulta proteica. No es perdin la mostra de Santa Coloma de Farners. Queden existencialment avisats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)