De reüll
Un abisme d’emocions
‘Falaise’ es llença des d’un penya-segat a un mar de sensacions
El pas del negre al blanc ens aboca al caire de l’abisme i ens endinsa en un mar d’emocions. Hi ha qui té més destresa a saltar i qui n’aprèn a còpia de repeticions. El trànsit és un procés a la hipnòtica Falaise (penya-segat) dels Baró d’Evel, companyia fundada per Blaï Mateu i Camille Decouyrte, que s’instal·la al Teatre Lliure després d’haver passat pel festival Grec. A ells s’hi sumen sis acròbates, un cavall blanc i una dotzena de coloms en una suggeridora reflexió sobre la sensació del buit que parteix del llenguatge del circ però flueix per totes les arts escèniques. Teatre, dansa, clown, poesia i música. A Falaise hi és tot. I completa el díptic iniciat per la companyia amb Là (Grec 2018 i Lliure de Gràcia), que explora la idea de les oposicions.
L’escenografia negra, obra de Lluc Castells, representa una plaça entre un castell en ruïnes o una fàbrica en desús (depèn de com es miri) que arriba als 7 metres d’altura i embolcalla el xoc entre realitats. Entre dues civilitzacions que es barregen i topen perquè no tothom accepta que és l’hora de canviar. Una cerimònia de sensacions. D’anades i caigudes en un laberint de moviments intensos i gairebé màgics.
Amb l’ajuda en la direcció de María Muñoz i Pep Ramis de Mal Pelo, els Baró d’Evel han forjat una concepció dramatúrgica que recorda propostes com les dels Peeping Tom i que apunten cap a on va la recerca de nous públics des de l’escena teatral.
