Opinió

opinió

Casas de Farners

Mai no he conegut ningú tan discret i respectuós amb la privacitat dels altres com el farnesenc Pep Casas

Quan arribes als seixanta comences a sospitar que la joventut no durarà per sempre i per això, si hi ha festa grossa de celebració, la colla ja s’ho agafa amb un punt de cautela: en comptes de consumir, posem per cas, tres packs de sis cerveses per barba, cadascú es conforma a buidar la seva ampolla de whisky i prou. És que, coi, has d’anar posant el galze... La setmana que ve un farnesenc il·lustre arribarà a l’edat de preavís però jo, ara, més que explicar-te’n la set que ha passat a la vida, voldria dir-te alguna cosa de la seva genealogia. L’avi era agutzil de Santa Coloma. L’àvia, que es deia Mercè, em sembla que venia d’una família de sabaters. Això per la banda del pare. Per la de la mare, en Francisco Busquets era pagès, amo del Campdelerit (casa festiva com cap altra!) i estava casat amb la Maria de les Ferreries. Si va morir gaire gran, no t’ho sé dir. El pare sí, el pare en va arribar a fer vuitanta-quatre i la mare, una dona encantadora, encara és viva. Noranta-sis, en té la Loreto! El germà ja el coneixes, és en Salvador, escriptor de prestigi, conegut al poble com en Houses gran perquè ell ja va pels seixanta-dos. També hi ha nebots pel mig, en Ferran i la Clara, i un nebot net que viu a Figueres... Bé, t’explico tot això, lector, perquè ja saps la dita: “Tal faràs, tal trobaràs.” Capgirem-la, va, en positiu per al nostre homenatjat! Si als pobles petits la tafaneria gratuïta és el pa de cada dia, no sol ser habitual una curiositat sana com la d’aquest arxiver de professió que sap que una col·lectivitat és la suma de moltes individualitats que fan una continuïtat històrica. Per això ell mira de resseguir el fil de cada casa. No pas per ficar-hi el nas sinó perquè les estima. De fet mai no he conegut ningú tan discret i respectuós amb la privacitat dels altres. La setmana que ve en Pep Casas refrenarà la seva set de beure però no pas la de conèixer: continuarà memoritzant dades de parentius i les ordenarà tot explicant-te-les a la terrassa del bar. Una curiositat que a ningú incomoda perquè t’està dient que li importes. Doncs això, que no se m’acudeix una millor manera de donar-li les gràcies –per la seva la seva generositat, per la seva gran humanitat– que divulgar-ne el fil familiar perquè la gent l’estimi més encara. Pep, als colomencs tu també ens importes. Brindem pels teus seixanta, però també per la mare que t’ha parit, pel pare, pels avis, pels rebesavis i per la família tota.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)