de reüll

Set anys pendents

L'elaboració, l'aprovació, el desplegament, la sentència... Tot ha situat l'Estatut en el centre del debat a Catalunya i a l'Estat

Aquesta setmana era la darrera que, atenent el calendari, el president de la Generalitat, José Montilla, podria haver optat per avançar les eleccions catalanes abans de l'estiu. No ha estat així. Montilla compleix la reiterada voluntat d'esgotar els quatre anys, que només l'ombra allargada del Constitucional havia posat en dubte, darrerament. Els comicis seran a la tardor, abans o després, amb el límit de mitjan desembre. Més enllà de la data, i quan algunes veus ja apunten cap al 21 o el 28 de novembre, un cop el Papa ens hagi beneït la Sagrada Família, la grandíssima incògnita que plana sobre les eleccions és si hi haurà sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut abans de la crida a les urnes. I més quan el nou ponent, el conservador Guillermo Jiménez, ja ha presentat, primer una proposta a la carta per convèncer conservadors i indecisos amb tres variants, cap de les quals va agradar, i ara ho ha tornat a intentar, sense èxit, amb un nou esborrany. El TC té pressa.

En la recta final cap a les eleccions i fent una mirada enrere, queda clar que l'Estatut ha estat el gran protagonista de la legislatura, primer per la negociació del finançament i, ara, per l'amenaça del pronunciament de l'alt tribunal, que pesa com una espasa de Dàmocles. Ja va ser així en l'anterior. Els anys entre el 2003 i el 2006 van ser els del naixement del text, primer gestat al Parlament, després retallat al Congrés i, per acabar, aprovat en referèndum. L'Estatut es va erigir en l'element central, fins al punt que es va acabar precipitadament quan un dels socis del tripartit de Pasqual Maragall, ERC, es va decantar pel no quan es va consultar la ciutadania.

L'elaboració, l'aprovació, el desplegament, la sentència... Tot plegat ha situat l'Estatut en el centre del debat polític a Catalunya però també a l'Estat. I d'això, ja fa set anys. Ni la profunda crisi econòmica que vivim ha fet que la carta catalana hagi saltat de les negretes dels titulars. El país viu immers en el laberint de l'Estatut. Per a desesperació d'alguns, entre ells el PSOE, que, embarcat en la demostració que creia com ningú en l'Espanya plural, ara té el repte de demostrar que l'aposta era certa, no estètica.

Malgrat les ànsies d'aquest TC per demostrar que pot dictaminar sobre l'Estatut, s'ha de veure si el dictamen arribarà a temps. Si no hi ha sentència abans dels comicis, la patata calenta del dia després serà per al futur govern. I continuarem pendents...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.