Opinió

Tribuna

Dos interrogants i un futur

“És evident que no tothom acaba l’educació obligatòria amb els mateixos coneixements

Se suposa que la deno­mi­nada edu­cació bàsica, la primària i la secundària obli­gatòria, hau­ria de faci­li­tar això, una edu­cació bàsica i comuna per al con­junt de la població fins als setze anys. Una pri­mera pre­gunta que ens podem fer seria si real­ment ho acon­se­gueix. És a dir, el con­junt dels noies i noies quan aca­ben els tretze o més anys d’esco­la­rit­zació han asso­lit una mateixa cul­tura comuna? I encara una segona pre­gunta: els con­tin­guts asso­lits cons­ti­tu­ei­xen real­ment “la cul­tura bàsica” necessària per afron­tar les pro­pe­res dècades del segle XXI?

Resulta evi­dent que no tot­hom acaba l’edu­cació obli­gatòria amb els matei­xos conei­xe­ments, habi­li­tats i valors asso­lits. I més enllà d’ana­lit­zar les desi­gual­tats estruc­tu­rals del sis­tema que impos­si­bi­li­ten aques­tes fites comu­nes, ens hem de pre­gun­tar si aquesta fina­li­tat del sis­tema és rea­lista o, per con­tra, es for­mula des d’un miratge apriorístic absurd que con­si­dera tots els alum­nes capaços d’asso­lir uns apre­nen­tat­ges simi­lars pel fet de com­par­tir cen­tres, edats, currículums, hora­ris i recur­sos dis­se­nyats des d’una pre­tesa homo­geneïtzació quan tots sabem que els alum­nes, en ser per­so­nes sin­gu­lars, són i es com­por­ten de forma hete­rogènia.

S’imposa revi­sar a fons els objec­tius cur­ri­cu­lars perquè el sis­tema edu­ca­tiu pugui garan­tir al con­junt de la població esco­lar el res­pecte a la sin­gu­la­ri­tat del ritme d’apre­nen­tatge i les par­ti­cu­la­ri­tats de tot­hom. I que ho faci sense pena­lit­za­ci­ons san­ci­o­na­do­res sinó des del reco­nei­xe­ment de les poten­ci­a­li­tats de cadascú. En referència al segon inter­ro­gant, la res­posta també és diàfana: no, la supo­sada cul­tura bàsica con­tin­guda en el nos­tre actual currículum esco­lar no està en con­di­ci­ons de for­nir l’entra­mat cul­tu­ral, social i de sen­si­bi­li­tat neces­sa­ris perquè cada noi i noia pugui cons­truir un pro­jecte per­so­nal de vida; i que ho pugui fer des d’una base sòlida que li per­meti afron­tar els grans rep­tes dels pro­pers decen­nis.

En defi­ni­tiva, ens urgeix un replan­te­ja­ment no només del “per a què” de les esco­les en relació amb el seu alum­nat (què ens hem de pro­po­sar per a cadas­cun dels nois i noies des del reco­nei­xe­ment de la seva sin­gu­la­ri­tat) sinó també del “què” (què cal apren­dre per bas­tir els pro­jec­tes per­so­nals en el segle XXI) i del “com” (com orga­nit­zem el sis­tema edu­ca­tiu més enllà del cons­tructe “escola”). Ens cal abor­dar aquesta reflexió per alli­be­rar l’escola del seu rol repro­duc­tor de molts dels desa­jus­tos actu­als (desi­gual­tats, estra­ti­fi­cació, expulsió del sis­tema, des­en­caix entre allò que s’ense­nya i allò fona­men­tal que cal apren­dre) i perquè pugui esde­ve­nir l’ins­tru­ment que garan­teix l’ater­ratge al món adult d’una població tota ella empo­de­rada i pre­pa­rada per fer front amb èxit i con­fiança al futur que ens inter­pel·la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia