Espietes

Es veu que l’actor que doblava el personatge d’Apu, aquell immigrant indi que surt a The Simpsons, ha estat acomiadat per les pressions que van fer determinats col·lectius que acusaven els responsables de la sèrie de mantenir l’estereotip de l’accent indi en la veu d’un blanc, l’actor de doblatge. Un doblador no deixa de ser un actor, i segur que ha posat la seva veu a negres, a blancs, a àrabs, a professors d’Oxford, a animals... De fet, és la seva feina, i, que jo en tingui constància, aquesta és la primera vegada que un actor de doblatge és censurat pel fet de parlar amb accent, segons la nova censura de la correcció ideològica. En temps d’en Franco, per una ideologia absurda i religiosa, tot estava sotmès a censura: premsa, teatre, música, cinema i literatura. No es podien fer referències socials, ni a altres ideologies que la seva i les sexuals. Aquestes, amb molta empenta i dedicació. Es notava que se les havien mirat molt de prop. Ara aquella ideologia ja no és tan present, i se n’obren de noves més justes. Ara bé, quan apliquen la censura, sovint cauen en les mateixes absurditats que aquells censors obsessos sexuals. La polèmica ha arribat fins i tot a fer recomanacions dels colors amb què han de vestir els nens i nenes. El costum és comprar roba de nadó blava per a un nen i rosa si és nena. Abans que la tècnica permetés saber el sexe d’un fetus, els parents es posaven d’acord per regalar roba dels dos colors. Afortunadament això ja no és així, i mesos abans del naixement la gent ja sap si el nadó anirà de blau o de rosa. Doncs bé, si vostè és d’aquesta gent que segueix amb aquesta tradició, sàpiga que és un sexista. Pretenen donar caràcter només revolucionari a fets que són evolucions positives. És evident que cal canviar moltes actituds, però quan es cau en la vanitat de la convicció de tenir la veritat absoluta és molt fàcil caure en el ridícul. Casos com el de l’actor de doblatge de The Simpsons, per molt justa que sigui la causa amb què argumentin la seva censura, són inútils, gratuïts i fruit d’una ignorància tan gran que més aviat fa mal a la seva justa causa. Aquest tipus d’actituds, a més, són perilloses perquè converteixen cada persona en un denunciant, en un espieta de pell fina. Com aquell ximple que pretén que els pares a les escoles facin la seva feina de tornar a l’“España, una, grande y libre”. Que li facin d’espietes.