Opinió

Ombres d’hivern

Tot això per una pancarta?

“El president Torra no ha tingut justícia perquè els jutges col·laboren en una persecució política

Fa uns quants dies vaig anar al Palau de la Generalitat per assistir a la concessió dels Premis de Turisme de la Generalitat perquè hi reconeixien una meva amiga, Dolors Vidal, amb una medalla al Millor Projecte de Coneixement i Recerca que ella va voler compartir amb tots els que hi han col·laborat, fonamentalment a la Universitat de Girona, on fa molts anys que imparteix classes amb la idea que el turisme és un valor cultural i, per tant, no reduïble a un mer negoci. A l’acte d’entrega, que va celebrar-se al saló Sant Jordi amb aquelles pintures històriques horroroses dels temps de Primo de Rivera, hi havia el president Quim Torra, que, en fer el seu discurs, va semblar que agafava forces per recordar que estàvem a l’edifici d’una institució de la qual havíem de tenir consciència de la seva significació històrica per valorar-la i defensar-la en el present.

Un cop acabat el lliurament, van convidar-nos, als assistents, a una discreta celebració al Pati dels Tarongers. Allà s’hi va comentar que ves a saber si aquell seria l’últim acte on Quim Torra hi participaria com a president de la Generalitat. Es comentava com una mitja broma derivada de la incredulitat davant del fet que un president de la Generalitat pugui deixa de ser-ho per una pancarta. Una pancarta motiu de controvèrsia, certament, i de la qual no acabaríem mai de discutir sobre si pagava la pena o no mantenir-la al balcó del Palau com a gest de desobediència deguda, però de la qual s’ha de dir que se solidaritza amb unes persones sense atacar o discriminar cap col·lectiu, cosa que sí fan determinats partits polítics i d’aquí els seus líders sense ser inhabilitats. En aquell moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja havia condemnat Torra a un any i mig d’inhabilitació i la Junta Electoral Central li havia retirat les credencials com a diputat. El cas és que, a l’endemà, el Tribunal Suprem havia de pronunciar-se sobre la petició de suspendre l’acord de la JEC presentada per l’advocat del president. Aquest, quan gairebé no hi quedava ningú, va fer-se present al Pati dels Tarongers com si volgués passar-hi sense fer-se notar, però van interpel·lar-lo i va quedar-s’hi conversant una estona. Quan se’n va anar, algú va cridar: “Sort, Torra.” A l’endemà, el TS va rebutjar la suspensió cautelar de l’acord de la JEC. I és així que aquest joc dels disbarats ha continuat fins que se li ha retirat l’acta de diputat. No ha tingut sort? Més aviat no ha tingut justícia perquè els jutges col·laboren en una persecució política. De la resta, sincerament, em provoca tanta perplexitat i confusió que millor guardar-ne silenci.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia