De reüll
El quadre i la finestra
El que Janina i Zygmunt Bauman ens ensenyen sobre l’Holocaust
La seva amiga i companya Janina Lewinson va narrar a Winter in the morning l’infern dins del gueto i va obrir els ulls a la ignomínia humana que ell, Zygmunt Bauman, no va patir perquè la família fugí en entrar els nazis a Polònia. El prestigiós sociòleg compartia la idea com tothom llavors que l’Holocaust havia consistit en l’assassinat que un exèrcit de dolents embogits havien comès contra víctimes innocents; una ferida a la cultura occidental provocada en un espai reduït i en un temps limitat que sortosament ja s’havia acabat. Però la “trista i amarga saviesa” de la supervivent Janina va abocar-lo al deure moral i a l’obligació intel·lectual d’analitzar l’horror no com si fos un quadre a la paret de solemnes rituals, sinó una finestra oberta a un coneixement abismal que mostra fins a quin punt els mecanismes que el provocaren estan vius i són producte del nostre racional procés de civilització. I va escriure Modernitat i Holocaust amb el propòsit que les lliçons d’aquella barbàrie incidissin sobre la consciència d’institucions i persones perquè considerava –el 1989– que no es feia prou per prevenir noves infàmies. I ara tampoc. Que el quadre de les commemoracions necessàries no ens exculpi de mirar per la finestra i actuar contra totes les formes de terror contemporani començant per l’apologia de l’odi. Vint milions de jueus, gitanos, homosexuals, socialistes, comunistes, republicans espanyols... aniquilats per Hitler ens hi animen.
