opinió

«Mili» obligatòria: una oportunitat per a molta gent

La dis­ci­plina, l'ordre, l'esforç, la cama­ra­de­ria, el reco­nei­xe­ment, eren valors que molts des­co­brien per pri­mera vegada fent el ser­vei mili­tar, quel­com molt útil per incor­po­rar-se després a una vida civil civi­lit­zada. Fins la supressió del reclu­ta­ment obli­ga­tori ara fa 10 anys, l'exèrcit suplia en molts casos les man­can­ces del sis­tema edu­ca­tiu. Tan­ma­teix, l'expec­ta­tiva de roman­dre en files més d'un any i mig de mit­jana, no era gaire seduc­tora per als qui ja tenien la seva vida encar­ri­lada i, en els anys de la tran­sició, va anar crei­xent el rebuig a la seva obli­ga­to­ri­e­tat.

En una soci­e­tat desen­vo­lu­pada es feia cada cop més difícil enten­dre la para­doxa de defen­sar la pau alhora que apren­dre a mane­jar eines de guerra. És per això que l'exer­cici de la lli­ber­tat va reque­rir empa­rar el dret a l'objecció de consciència i, a la fi, l'Estat va optar per un exèrcit pro­fes­si­o­na­lit­zat, un graó més en la nor­ma­lit­zació democràtica del con­junt de la soci­e­tat espa­nyola.

Tan­ma­teix, en con­tra del que diu David Mino­ves (acti­vista objec­tor de consciència) a El Punt (15 de maig de 2010), el ser­vei mili­tar no era un escla­vatge. Sí que s'obvi­a­ven les apti­tuds cas­tren­ses dels cri­dats a files, però amb una llarga llista d'exemp­ci­ons. La mili era una con­tri­bució per­so­nal a l'exèrcit, en tant que esta­ment cri­dat a la defensa del ter­ri­tori de l'Estat. Per tant, un ser­vei al con­junt de la comu­ni­tat, de manera que el seu com­pli­ment era un acte de soli­da­ri­tat i, per a molts, fins i tot un orgull.

Tam­poc no és veri­tat que la mili fos «un viatge a l'infern que com­por­tava un cal­vari de mal­trac­ta­ments físics i psi­cològics», ni que se «sot­me­tia els joves reclu­tes a la irra­ci­o­na­li­tat més abso­luta». Al con­trari, una experiència que va per­me­tre a molts sor­tir de casa per pri­mera vegada, conèixer gent de fora de la seva comu­ni­tat i par­ti­ci­par en come­ses col·lec­ti­ves. A més, milers d'homes van poder acce­dir poste­ri­or­ment a una pro­fessió mercès a les opor­tu­ni­tats d'apre­nen­tatge que els va ofe­rir l'exèrcit: pale­tes, mecànics, con­duc­tors, sani­ta­ris, cui­ners, bar­bers... Més encara, n'hi va haver també molts que van tro­bar a l'exèrcit la pos­si­bi­li­tat de rebre per pri­mera vegada un ense­nya­ment ele­men­tal i bàsic que mai no havien tin­gut en el seu lloc de pro­cedència.

El ser­vei mili­tar obli­ga­tori va ser un encert per molt motius i la Segu­re­tat Social reco­neix el temps de la pres­tació per cal­cu­lar el dret a pensió. Per par­lar d'irra­ci­o­na­li­tats no cal viat­jar en la història. Avui el nos­tre entorn més imme­diat n'ofe­reix contínues mos­tres de què fan gala molts dels nos­tres (ir)res­pon­sa­bles polítics, mal­grat que con­ti­nuen havent-hi gra­pats de joves i no tan joves amb idees clares.

(*) Peri­o­dista i advo­cat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.