Opinió

Tribuna

Governar per servir

Fa mal posar-ho per escrit: en qüestions de gènere l’Església encara no hem sabut descodificar la modernitat. És tan evident com vergonyós. Com a institució hem identificat altres lluites imprescindibles del món d’avui. I ens hi hem compromès: per l’habitatge i el treball digne, la cultura, l’educació en el lleure i els drets humans; el diàleg i la resolució pacífica dels conflictes; a les presons, als CIE, als hospitals; en projectes que acompanyen persones que viuen al carrer; i ara també, molt a poc a poc, en la protecció del medi ambient.

Per què no ha calat la lluita feminista dins de l’Església catòlica? Hem reservat als homes la potestat de predicar, beneir, administrar, consagrar i governar. Mentre que les dones assumim infinitat de tasques tan imprescindibles com ordinàries. La catequesi o el voluntariat de Càritas són exemples clàssics amb rostre de dona. Però l’estratègia i la mirada de llarg recorregut cau a la teulada de capellans i bisbes. La representació femenina en els òrgans diocesans és anecdòtica. Fins i tot la vida religiosa, amb un sentit democràtic més estès, pateix aquest biaix en la governança: un mentor, home, valida les decisions de pes d’ordes i congregacions femenines. I la formació als seminaris? També. Reservada als homes. I no serà per falta de teòlogues preparades. Fa pensar en allò tan antic d’assimilar la veu greu amb l’autoritat que pondera, controla els tempos i marca l’ordre del dia. De moment.

Llegiu el manifest Alcem la veu!, que reivindica la paritat entre homes i dones a l’Església. En conec les promotores i no se’ls pot retreure la manca de compromís, de formació ni de criteri. He decidit sumar-m’hi. Serem l’1 de març davant de la catedral de Barcelona per reclamar que “s’iniciïn plans d’igualtat a les diòcesis catalanes per esdevenir un referent eclesial d’equitat”. Sense renunciar tampoc a “l’accés de la dona al diaconat i al sacerdoci” per a l’Església universal. La reivindicació ve de lluny i assumeix l’estil profètic que correspon als seguidors de Jesús. Una comunitat cridada a donar exemple. No és un nou atac per desprestigiar la institució, sinó que busca fer-la créixer més forta i coherent.

La cosa va de compartir lideratge i discerniment. Va de trencar homogeneïtat avorrida i d’imprimir ritme, alegria i vitalitat. Governar l’Església té repercussions significatives en el dia a dia de les comunitats. I, aquí, sí que hi som les dones. Alguns diran que els homes volen conservar el poder. Quin argument tan lamentable per a una institució nascuda per servir els altres! Tampoc no cal esperar a celebrar el gran concili per trobar solucions creatives. Cada comunitat pot suprimir privilegis per raó de gènere des d’ara mateix. Una de les promotores del manifest em preguntava retòricament: “T’imagines una institució governada exclusivament per dones?” Seria ridícul, oi?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia