Tecnologia i pagesia

El futur dels pro­ble­mes locals es deci­deix cada cop més en àmbits glo­bals que esca­pen al con­trol de les ins­ti­tu­ci­ons democràtiques. La tendència ja la va dibui­xar el pen­sa­dor Zyg­munt Bau­man en esta­blir la diferència entre ciu­ta­dans i con­su­mi­dors que veuen reta­lla­des les seves opci­ons de com­pra o de fer nego­cis degut a les polítiques de grans empre­ses que pen­sen glo­bal­ment i, alhora, no estan sot­me­ses a les legis­la­ci­ons locals o naci­o­nals. Dues mos­tres d’aquesta inde­fensió ciu­ta­dana davant les regles impo­sa­des pels més forts les hem vist en la sus­pensió de Mobile World Con­gress a Bar­ce­lona i les dures nego­ci­a­ci­ons en l’apro­vació dels pres­su­pos­tos de la Unió Euro­pea per als pròxims set anys. En els dos casos en sur­ten per­ju­di­ca­des cen­te­nars de milers de per­so­nes que per­den opor­tu­ni­tats, ingres­sos i feina per deci­si­ons pre­ses per polítiques d’àmbit glo­bal.

La sus­pensió del congrés de Bar­ce­lona va tenir una causa molt con­creta que nai­xia unes set­ma­nes abans en la vasta província xinesa de Hubei, on el coro­na­vi­rus estava fent estralls en la salut d’un ter­ri­tori de més de qua­ranta mili­ons d’habi­tants. La con­ta­mi­nació del virus escampà la por a la resta de la Xina i creà una alarma glo­bal amb casos aïllats de símpto­mes del con­tagi en punts molt con­crets i en molt poques per­so­nes de la resta d’Àsia i també a Europa. Els efec­tes del coro­na­vi­rus no es poden des­vin­cu­lar de la guerra comer­cial entre els Estats Units de Donald Trump i la Xina de Xi Ping, que pug­nen per l’hege­mo­nia tec­nològica del segle XXI. Unes quan­tes empre­ses començaren a donar-se de baixa del MWC amb el pre­text com­pren­si­ble de no posar els seus tre­ba­lla­dors i exe­cu­tius en risc de con­traure el virus de pro­cedència xinesa.

Els orga­nit­za­dors de la tro­bada inter­na­ci­o­nal més impor­tant de les noves tec­no­lo­gies resis­ti­ren fins que les grans mul­ti­na­ci­o­nals nord-ame­ri­ca­nes anun­ci­a­ren que tam­poc vin­drien a Bar­ce­lona. Curi­o­sa­ment, cap empresa xinesa va renun­ciar a par­ti­ci­par-hi. Ningú pot demos­trar que el perill de la pro­pa­gació de l’epidèmia a Bar­ce­lona era real. Altres con­gres­sos i fires es cele­bren i se cele­bra­ran arreu del món en els pro­pers temps.

Una inter­pre­tació pos­si­ble d’aquesta anul·lació del congrés és que les empre­ses ame­ri­ca­nes i pos­si­ble­ment també el govern de Was­hing­ton no volien tro­bar-se una com­petència xinesa cada cop més desen­vo­lu­pada i a punt d’expor­tar i com­par­tir el G-5 de la marca Huawei a Europa i al món occi­den­tal. El fet que un alt càrrec de l’admi­nis­tració Trump, Robert Strayer, sub­se­cre­tari d’estat adjunt per la comu­ni­cació inter­na­ci­o­nal i la ciber­co­mu­ni­cació, es pre­sentés dijous a Madrid amenaçant Espa­nya que no com­par­ti­ria dades d’intel·ligència si uti­lit­zava Huawei per al desen­vo­lu­pa­ment del G-5, mos­tra fins a quin punt el coro­na­vi­rus fou una excusa ines­pe­rada perquè el congrés s’hagués de sus­pen­dre. La pre­gunta és si es podrà com­par­tir les tec­no­lo­gies xine­ses i les nord-ame­ri­ca­nes men­tre duri la guerra comer­cial per deci­dir qui té l’hege­mo­nia de les tec­no­lo­gies al món. Avui, sens dubte, són els nord-ame­ri­cans els amos però ja no són impres­cin­di­bles.

L’altre tema que afecta molts ciu­ta­dans euro­peus és la con­fecció dels pres­su­pos­tos de la UE que s’estan deba­tent a Brus­sel·les per als pròxims set anys. El Bre­xit tindrà un fort impacte en la dis­tri­bució pres­su­postària euro­pea perquè Gran Bre­ta­nya era una potència econòmica a Europa. És nor­mal que els pres­su­pos­tos esti­guin embus­sats dies i set­ma­nes per com­pa­ti­bi­lit­zar els interes­sos de 27 països mem­bres. Els comp­tes dels pro­pers set anys posen espe­ci­al­ment èmfasi en la trans­for­mació ecològica, la revo­lució digi­tal i la segu­re­tat. El progrés polític i econòmic està mar­cat per aquests eixos. La gran per­ju­di­cada d’aquesta nova ori­en­tació és la política agrària comuna que defensa França, Espa­nya, Itàlia i Grècia, que han estat els grans bene­fi­ci­ats dels fons euro­peus per man­te­nir viva l’agri­cul­tura. La posició de sor­tida és que els fons per a l’agri­cul­tura podrien rebai­xar-se en un 14%.

ElS page­sos cata­lans i els d’altres indrets de l’Estat ja són un dels més forts mal­de­caps del govern de Pedro Sánchez, que ha rebut­jat amb con­tundència el pri­mer esbor­rany de pres­su­pos­tos. Les trac­to­ra­des que contínua­ment estan mani­fes­tant-se en les zones agrícoles no són una rei­vin­di­cació per acon­se­guir millo­res sala­ri­als o trac­tes pre­fe­rents. Són pro­tes­tes per la super­vivència del pri­mer sec­tor, que va aban­do­nant el camp de forma gra­dual i cons­tant, i crea ter­ri­to­ris buits on els que s’hi que­din poden pas­sar a ser ciu­ta­dans de segona. És incom­pren­si­ble que els preus dels pro­duc­tes agrícoles siguin més barats avui que fa trenta anys. El pro­blema d’un país amun­te­gat demogràfica­ment a les grans ciu­tats té el perill de mal­me­tre el seu lle­gat històric i cul­tu­ral que clava les seves arrels a la terra que no pot que­dar bui­dada i aban­do­nada.