Engreixar-se

M’he engreixat un quilo i mig, des que hi ha aquest coi de confinament. Que s’afegeixen, és clar, als que ja portava de sèrie. No té secret. Això de picar entre hores és terrible (al diari no hi tenia la nevera de casa i no em premiava amb cap cervesa a mitja tarda) i faig menys esport. Ja ho sé, que molts de vostès fan exercici físic gràcies a tots aquests tutorials d’internet, o per Skype. Però a mi m’agrada sortir al carrer. Abans anava a córrer, però una fasciïtis plantar que m’ha quedat confinada al peu fa mesos, em va fer descobrir la bici de muntanya. No hi puc anar. Ni que me’n vagi al bosc que tinc prop de casa i faci el trajecte de sempre, on no em trobava ningú. Em costa d’entendre, aquesta mesura. Entenc que ho prohibeixin a la Diagonal, però no arreu. A França permeten sortides breus a passejar si és en solitari, i a Bèlgica no només no prohibeixen fer esport sinó que ho recomanen, en família (amb qui ja vius confinat) o en solitari. Perquè va bé per al cap i per al cos, i perquè els problemes derivats del confinament, diuen, són pitjors. Em sembla que tenen raó.