La Covid-19 i el treball

L’avaluació inicial que ha fet l’Organització Internacional del Treball (OIT), en l’àmbit mundial, dels impactes de la Covid-19 en el món del treball preveu unes conseqüències molt importants tant en l’ocupació (gran augment de l’atur) com en la gent subocupada, les desigualtats i la pobresa. També apunta algunes mesures que caldria prendre de forma immediata i coordinada.

La crisi sanitària mundial va acompanyada d’una important crisi econòmica i en el mercat laboral. A partir de diferents hipòtesis sobre els impactes de la Covid-19 en el creixement del PIB mundial, l’OIT estima un increment de l’atur mundial d’entre més de 5 milions i quasi 25 milions de treballadors. També es preveu un creixement exponencial de la subocupació a causa de les reduccions de les hores de treball i dels salaris. A més, es calculen grans pèrdues en els ingressos dels treballadors (entre quasi 900.000 milions i més de 3 bilions de dòlars a finals del 2020), amb les consegüents disminucions del consum de béns i serveis que afectarà les empreses i les economies nacionals. I hi haurà un augment important de la pobresa laboral, amb un increment del nombre de treballadors en aquesta situació d’entre quasi 9 milions i 35 milions, quan el 2020 es preveia que disminuïssin en 14 milions. Finalment, l’augment de l’atur afectarà sobretot els que tenen treballs menys protegits i més mal pagats (joves, treballadors grans, dones, emigrants o refugiats, autònoms, treballadors precaris) amb el corresponent creixement de les desigualtats. I el director general de l’OIT ja ha assenyalat que aquests càlculs quedaran curts davant de la magnitud de l’impacte.

Tanmateix, com assenyala l’OIT, el xoc final de la Covid-19 en el món del treball dependrà de la resposta que s’hi doni, tant des dels diferents estats com, molt especialment, de forma coordinada en els àmbits mundial i de les diferents subàrees del món, com la Unió Europea (UE). L’OIT demana l’adopció de mesures urgents, a gran escala i de forma coordinada, en tres grans aspectes: la protecció dels treballadors en el lloc de treball; l’estímul de l’economia i de l’ocupació; el suport als llocs de treball existents i als ingressos dels treballadors. Les mesures més concretes que es proposen fan referència, entre altres, a la màxima protecció dels que hagin de continuar treballant, l’ampliació de la protecció social sobretot als més vulnerables, el suport al manteniment dels llocs de treball (impedir acomiadaments, teletreball, vacances pagades o altres subsidis sobretot als treballadors més precaris), la concessió d’ajudes financeres i desgravacions fiscals (a autònoms, microempreses i pimes), préstecs i ajudes financeres a sectors econòmics concrets, mesures de política fiscal i monetària de caràcter expansiu, etcètera.

En tot cas, les mesures, insisteix l’OIT, han de respondre, de forma particular i prioritària, a les necessitats de la gent més vulnerable, perquè, com diu la seva Constitució, “la pobresa és un perill per a la prosperitat de tots” i “el treball no és una mercaderia”; almenys com el diner o els recursos naturals, no una mercaderia com les altres.