Ombres de primavera
La tasca més elevada de totes
“Ésser humà vol dir prendre partit clarament i amb fermesa per tots aquells que els poderosos condemnen a la fragilitat
La cineasta documentalista xilena Carmen Castillo, que va ser expulsada del seu país per la dictadura criminal de Pinochet i així condemnada a l’exili mentre molts altres membres de la resistència política eren torturats i assassinats, m’ha enviat un vídeo en què llegeix una carta adreçada a Nûdem Durak, cantant kurda empresonada des de fa cinc anys per la dictadura d’Erdogan en ser acusada de complicitat amb el terrorisme. Pel règim turc tots els kurds són terroristes i, a banda que se li atribueixi el reclutament de guerrillers en nom del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Durak és a la presó perquè canta en kurd (recollint i difonent la tradició popular del seu poble i a la vegada nodrint-se’n), intentant mantenir viva una llengua que pràcticament ha sigut prohibida. A la presó de Bayburt, on està reclosa, en un entorn desèrtic al nord-est de Turquia, van arribar a trencar-li la guitarra. Cantants d’arreu del món, que denuncien la seva situació i li donen suport, han tocat i cantat amb una altra guitarra adquirida amb la finalitat de fer-la-hi arribar com una acció de complicitat i de resistència.
El missatge de Carmen Castillo, escrit i llegit des del seu confinament pel coronavirus a París, en què li sembla que els raigs de llum primaverals fan encara més irreal l’atmosfera en aquest present sense durada, és d’una bellesa corprenedora. Castillo agraeix a Durak que li hagi fet present una carta que Rosa Luxemburg va escriure quan estava empresonada per haver-se oposat a la participació d’Alemanya en la I Guerra Mundial. Luxemburg, que més tard va ser assassinada pels grups contrarevolucionaris que el govern del Partit Socialdemòcrata alemany va permetre per combatre l’impuls dels revolucionaris, hi va escriure que ésser un humà és la tasca més elevada de totes i que consisteix a ser ferm, clar i joiós. Sí, joiós. Ésser humà vol dir prendre partit clarament i amb fermesa per tots aquells que els poderosos condemnen a la fragilitat. I a la vegada festejar cada dia i la bellesa de cada núvol. Carmen Castillo s’acomiada de Nûdem Durak demanant la seva llibertat i la de tots els presos polítics. Salvant les distàncies, he pensat en els nostres presos polítics, que, sense que ho puguem acabar d’entendre, no poden confinar-se amb els seus familiars. I en tots els presos que, com ells, poden patir enormement si el coronavirus va arribant a les presons, on pot propagar-se terriblement.