Opinió

de reüll

Un 7% de vot en blanc

Les formacions tenen un problema quan part de l'electorat es desconnecta perquè no en percep la utilitat

Sacsejat. Així és com arriba el final de la legislatura. A uns sis mesos dels comicis de la tardor el còctel final és un combinat de preocupació i crispació per la crisi econòmica i les mesures estatals i catalanes que s'estan adoptant, decepció pels efectes dels casos de presumpta corrupció, irritació per la més que possible retallada del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya... Tot plegat sumat al cansament de l'eterna precampanya en què viuen sotmesos els partits. Les dades del darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, ho diuen tot. Un 7,2% dels enquestats tenen claríssim que el dia que els cridin a les urnes elegiran una papereta en blanc. Un sondeig és un sondeig, però, per fer-se'n una idea, en els darrers comicis els partidaris d'aquesta opció van ser el 2%, cinc punts per sota! Es tracta de persones a qui no els interessa l'oferta dels partits que puguin concórrer als comicis, quan encara no està ni tan sols aclarida del tot. Que no creuen que aquestes formacions els puguin resoldre els problemes que més els preocupen, que, per aquest ordre, són: l'atur i la precarietat laboral, el funcionament de l'economia i –compte!– la insatisfacció amb la política. A hores d'ara, el vot en blanc s'erigiria ni més ni menys que en el tercer partit de Catalunya, al darrere de CiU i el PSC.

Tot i que les xifres són, en part, fruit de l'actual context econòmic, és evident que les formacions tenen un problema quan part de l'electorat es desconnecta perquè no en percep la utilitat i opta per un vot de càstig o, el que és pitjor, per ni tan sols molestar-se a acudir a les urnes. L'anomenada desafecció. Allò que tant preocupa els partits quan s'acosten les eleccions o just després, quan es confirma que la participació baixa convocatòria rere convocatòria, amb l'excepció dels comicis estatals. Les eleccions catalanes del 2006 van registrar un 56% de mobilització, la més baixa des del 1992. I les europees, les més properes a la pròxima convocatòria catalana, tradicionalment les més abstencionistes, no van arribar a un 37%.

Quina serà la del 2010? És la gran incògnita. En la recta final cap als comicis, les forces fan comptes sobre els efectes de la baixa participació o el possible percentatge de vot en blanc. Tot plegat, fàcilment traduïble en una major atomització de les opcions en el Parlament. I el còctel que acompanya el darrer tram de la legislatura no deixa precisament bon gust.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.