Opinió

Un pla que ja hauria de funcionar

La posada en marxa d’un pla específic per atacar els efectes de la pandèmia a les residències de gent gran, anunciada ahir pel govern, era una urgència. La mesura arriba després de diverses crides desesperades i queixes per la descoordinació de gestors i professionals d’aquests centres, així com de familiars de les persones que hi viuen. Entenem que amb bon criteri, el pla s’aborda des l’àmbit sanitari i serà liderat i dirigit des del Departament de Salut, a les ordres d’un únic responsable d’aquest departament. La prioritat és, ara, d’ordre sanitari per evitar la propagació del virus als centres residencials, on han mort més d’un miler d’ancians i hi ha uns 4.000 treballadors de baixa.

A Catalunya hi ha 64.000 persones que viuen en 1.073 residències públiques o privades. La mitjana d’edat dels usuaris és de 84 anys i un 90% tenen patologies prèvies o pluripatologies. Són centres assistencials que no estan medicalitzats i que ja anaven prou justos de recursos abans de la pandèmia. Bo i reconeixent les dificultats i la complexitat d’una situació desconeguda per a tothom, no s’ha estat prou diligent a l’hora d’abordar el greu problema als centres residencials, que s’han trobat massa sols, desemparats i poc preparats. Tampoc s’ha estat prou clar i transparent en la transmissió de les dades.

Malgrat que els centres depenen d’Afers Socials, és Salut qui prendrà totes les decisions. Ahir ja s’havien de començar a fer els primers tests per identificar els positius a través de la xarxa d’atenció primària. Ara urgeix l’actuació sobre una part de la població més vulnerable, però en el futur caldrà fer una reflexió a fons sobre el que són, el que han de ser i com s’han de gestionar les residències.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.