«Rubianes solamente»

«Pay-Pay», «Ño», «Sin palabras», «En resumidas cuentas», «Por el amor de Dios!», «Ssscum!», «Rubianes: 15 años», «Rubianes, solament», al teatre. «Makinavaja» a la televisió. «El crimen de oriente» al cinema. «Lorca eran todos» mal que li pesi a alguna presidenta del PP. Un grandíssim actor especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Ironia, àcid sentit de l'humor i una incontenible xerrameca esquitxada de constants renecs. Es definia com un actor galaicocatalà: «Galaic perquè vaig néixer a Galícia encara que gairebé mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí.» Per tot això i la seva immensa humanitat recordarem Pepe Rubianes. Ah! per cert. Ha sortit no sé què d'una sentència per quatre coses ben dites que li va esclafar a l'alcalde de Salamanca, aquell que no volia deixar anar ni un paper dels catalans pel dret de conquesta. Amb el que s'arriba a dir cada dia a les emissores i televisions espanyoles ple d'infàmies, insults i mentides en especial contra personalitats catalanes i ses senyories han de desenterrar el Rubianes, que s'ho deu mirar descollonant-se de riure des d'allà on sigui. Doncs com diria Rubianes: que se'n vagin a fer la mà.